28/4/10

Sobre el país de llevant

Copio de cat-israel.org

Aquest maleït Israel

Marcos Aguinis, publicat a La Nacion (Argentina)

La sistemàtica desqualificació de l'Estat d'Israel s'ha convertit en un acte habitual tan greu com la desqualificació dels jueus que va fer el Tercer Reich per a poder perpetrar l'Holocaust. Així com alguns fanàtics demanen ara un Orient Mitjà Israelrein ('net d'Israel'), els nazis volien un món Judenrein ('net de jueus'). La mateixa mecànica. En ambdós casos es procura assenyalar com indesitjables, criminals, i fins com bacteris infecciosos.

Diuen que cal exterminar aquest "càncer" (Israel, ara, tots els jueus, abans) com a mesura d'higiene, pera que hi hagi pau, per aconseguir justícia, pel bé de la humanitat. La major part del món creu en aquestes conjectures o dubta, o se’n manté indiferent, o n’és còmplice. Abans de 1939, Hitler va promulgar la suficient quantitat de "lleis racials" que convidaven al més reticent a fer desaparèixer jueus. No hi va haver una eficaç repulsa a semblant atrocitat. I la atrocitat va poder dur a terme sense dificultats. Ara, qualsevol ull informat pot advertir la doble vara amb què es mesura a Israel, exagerant sempre els seus errors i, al mateix temps, deixant al marge les seves virtuts. Repica el concepte de que Israel és culpable, perquè faci o perquè no faci, convertit en victimari menyspreable i irredimible, etern. Per tant, ha de ser esborrat del mapa, com proclama un cap d'Estat sense que les Nacions Unides li exigeixin retractar tan sols.

S’han acomplert 62 anys de la independència israeliana.

Seré políticament incorrecte -ja m’he acostumat a assumir aquest paper- i assenyalaré els mèrits d'Israel. Només els mèrits. Els seus defectes inunden la premsa i els cercles.

És un dels països més petits, amb la mil•lèsima part de la població mundial. Era desèrtic en la major part de la seva extensió. No té recursos naturals. Està envoltat per un vast setge permanent. Ha de mantenir actiu un exèrcit popular integrat pels seus ciutadans per defensar-se nit i dia, cada dia i cada nit. Pateix conflictes interiors deguts a la seva gran pluralitat. Malgrat això, manté l'admirable qualitat del seu sistema democràtic i s'ha convertit en una potència científica, cultural i econòmica. Fa enveja. I, en gran part, aquesta enveja genera odi.

Vegem-ne alguns fets.

La seva població arriba als set milions i mig de persones, de les quals un 20% són àrabs que arriben a intendents, diputats, acadèmics i ministres. Un vice-canceller israelià va ser àrab musulmà i va visitar l'Argentina en aquest caràcter.

Tot i l'amenaça dels seus veïns i la tensió generada pels màrtirs místics assassins (encertada definició de Carlos Escudé), l'esperança de vida actual s'enfila als 81 anys, molt superior a la mitjana mundial, que es situa en els 67 anys . Supera Anglaterra, Estats Units i Alemanya. Més del 60 per cent dels ciutadans se senten satisfets o molt satisfets per la qualitat de vida, tot i les òbvies dificultats que genera la tenaç amenaça d'alguns països i organitzacions terroristes.

El desenvolupament científic i tecnològic assolit col•loca Israel entre els països més progressistes de la terra. No li sap gens de greu invertir en aquest aspecte. Té la proporció d'enginyers per càpita més gran del món. El seu registre de patents és sorprenent. Només cal fer algunes comparacions: de 1980 a 2000, es van registrar 77 patents egípcies i 171 saudites als Estats Units, davant de 7.652 que ho van fer els israelians. En aquesta cataracta de patents destaquen les que milloren els equips mèdics. Els seus hospitals brillen en l'excel•lència i en ells són pacients, metges i caps d'equip tant els jueus com els àrabs, sense cap discriminació.

Israel ha estat reconegut com un dels vuit únics països amb capacitat d'enviar un satèl•lit a l'espai. Produeix més documents científics per càpita que qualsevol altra nació del món. Està al capdavant de les companyies valorades en el Nasdaq, amb l'excepció dels Estats Units, més que tota Europa, Índia, Xina i el Japó junts. En proporció amb la seva població, Israel ha desenvolupat el nombre més gran de companyies de iniciatives (start-up) tecnològics del món.

Pocs presten atenció al fet que és un país més segur que Suïssa, per exemple. En els seus carrers, la mitjana d'assassinats anuals és de 1,8 per cada 100.000 persones. En terres helvètiques, la xifra arriba als 2,3: a Rússia supera els 16, i a Sud-àfrica s'acosta als 40. La major part dels ferits i morts són conseqüència dels atacs amb míssils que llancen les organitzacions terroristes des dels territoris que Israel ha evacuat.

El vice-primer ministre, Dan Medidor, acaba de formular una síntesi. Va dir: "Hem d'estar molt satisfets en aquest 62 aniversari de la independència. Al desert, en una terra sense recursos naturals, construïm un Estat amb gran fortalesa, vitalitat i excepcionals èxits en ciència, cultura, medicina, agricultura, economia i altes tecnologies . Afrontem amenaces greus en una zona que sempre ha estat hostil. nostre govern ha de reflexionar amb sentit comú i actuar. I no sempre a nivell militar ".

L'Estat ofereix, per llei, prestacions d'assistència social, subsidis, serveis mèdics, pensions, educació, infrastructures i altres beneficis socials als 250.000 palestins que viuen a la zona oriental de Jerusalem, els mateixos dels que gaudeixen els altres ciutadans àrabs de l' país.

És l'única nació en la història de la humanitat que ha aconseguit fer reviure una llengua que no es parlava habitualment. L'hebreu bíblic, la llengua que es va utilitzar durant els dos primers Estats jueus que van existir en aquest territori, s'ha convertit en un instrument que permet expressar-se a poetes, novel•listes, científics, periodistes i polítics, amb una riquesa que conjuga les meravelles del passat amb els desafiaments del present.

Des de la seva independència, ha obtingut més premis Nobel per càpita que qualsevol altre país del planeta.

Un fenomen impressionant és l'obsessió israeliana per repoblar el seu sòl. Des d'abans de la independència, funcionava un fons destinat a plantar arbres. Per aquesta raó, quan el 1947 les Nacions Unides van proposar la partició de Palestina -en aquells dies dominada pels britànics-en un Estat àrab i un altre jueu, a aquest últim li van assignar gairebé totes les zones àrides. Israel planta arbres amb una obsessió febril.

Commou observar les catifes verdes que es dilaten en turons i planes que havien corcat l'erosió i l'abandó. En moltes parts, ara hi ha frondosos boscos i fins i tot s’ha començat a modificar el clima. Des de fa dècades, és tradició que els homenatges es tradueixin en plantació d'arbres, no en monuments. Allà, per mantenir la memòria, per cada mort es planta un arbre o un bosc.

Israel va crear l'únic sistema col•lectivista democràtic de la història, pel qual es pot entrar i sortir sense cap restricció. Em refereixo al kibutz.

Es van fundar i prosperar centenars de llogarets acord amb aquest tipus de vida. La major part dels pares fundadors de l'Estat van néixer, van viure o es van formar en algun kibutz. Gairebé el 93% de les llars a Israel utilitzen l'energia solar per escalfar l'aigua. És el percentatge més alt del món, i es treballa amb entusiasme en la creació d'altres energies alternatives. La manca absoluta de petroli i altres recursos naturals exigeix fortificar la imaginació. Golda Meir solia criticar Moisès: "Havent tant petroli a la zona, va haver d'enviar a l'únic racó on no hi ha una gota?".

Des de fa dècades, Israel atrau una enorme quantitat d'inversions estrangeres. Són les més grans del món, si se les mesura per càpita: 30 vegades més que Europa.

Des d'abans de la independència, va posar l'accent en la cultura i el coneixement. A Jerusalem va fundar una prestigiosa universitat, amb el compromís personal i apassionat d'Albert Einstein. A Rehobot va erigir el primer centre d'investigacions científiques de Medi Orient i a la ciutat de Haifa, l'imponent Tecnión. Ara funcionen sis universitats de reconeguts mèrits i s'han format quatre “Silicon Valleys”.

Així com hi va haver ceguesa davant l'absurd que publicitava el nazisme sobre el caràcter de "raça inferior" o "raça infecta" que constituïen els jueus, hi ha ceguesa respecte de les virtuts impressionants d'Israel. Com a referència final d'aquest article, que podria allargar amb més dades, esmentaré els formidables moviments per la pau que han desenvolupat els seus habitants i dirigents, molt superiors als que s’han format (s’han format?) a tota la resta de l'Orient Mitjà. Quedaria per a una altra ocasió analitzar per què es van quedar sense forces.

Aquest és el "maleït Israel" que pretenen esborrar del mapa. Prometen que, sense la seva existència, tot funcionaria millor, així com els nazis van prometre que el món funcionaria millor sense jueus. És tan evident i grotesc, que ni ens cal perdre el temps en refutar-ho.

23/4/10

Kiu estas pli ruza?. Aŭ hejma ŝerceto...

Kiu estas pli ruza?

Enkonduko:
Skribis al mi kataluna samideano: "En Hispanio la etna-kultura kolizio inter katalunoj kaj hispanoj estas ofte tre vigla. La hispanoj diras, ke la katalunoj similas al judoj: ruzaj, avaraj ktp. Sendube vera antisemita opinio."
En la sekva ŝerco rakontata de katalunoj, ili ŝercas pri tiu ĉi malagrabla opinio.

Judo diras al sia kataluna amiko:
"Mi scias manieron por manĝi senpage."
"Vi, judoj", reagas la Kataluno, "Kiel vi faras tion?"
Judo: "Mi iras al la restoracio en malfrua horo, mendas salaton, ĉefan pladon, fromaĝojn, deserton, kafon kaj konjakon. Fine mi fumas bonan havanan cigaron kaj atendas ke ili fermu la restoracion.
Ĉar mi ne moviĝas eĉ kiam la servistoj aranĝas tablojn kaj metas seĝojn sur ili, la kelnero venas al mi por demandi ĉu mi povas pagi, ĉar ili estas jam pretaj foriri.
Tiam mi respondas: "Sed mi ja pagis al la kelnero, kiu jam iris for."
Kataluno: "Ho, brila kaj grandioza strategio! Ĉu ni kune provu ĝin morgaŭ?"
Judo: "Bone!"
Je la sekvonta vespero ambaŭ amikoj iras al la restoracio kaj mendas salaton, supon, fromaĝojn, deserton, vinon kaj konjakon.
Post la manĝo, kiam la kelnero petas de ili pagi, diras la judo: "Sed ni jam pagis al via kolego kiu estas jam foririnta."
Kaj la Kataluno aldonas: "Bonvolu, ni atendas ke iu el vi redonu al ni la monan diferencon..."

17/2/10

Denaskaj regas la mondon.

Jen, interesega novaĵo aperita en LA ONDO de Esperanto, 2/184, februaro 2010:

Estonta germana ambasadoro, denaska esperantisto. Pluraj germanaj gazetoj, inter ili Spiegel, raportis ke la nova germana registaro planas sendi la nunan reprezentanton de Germanio ĉe NATO, s-ron Ulrich Brandenburg, al Moskvo kiel novan ambasadoron de Germanio. Ulrich Brandenburg estas ne nur membro de Germana Esperanto-Asocio, eksprezidanto de Germana Esperanto-Junularo kaj membro de la loka Esperanto-grupo en Münster, sed ankaŭ denaska esperantisto.


Post atenta legado kaj atendante kion okazas politike kaj socie en la mondo, oni alvenas al la konkludo, ke la amikoj Obama kaj Ulrich Brandenburg aldonos pacon kaj lumigos la mondon.
Karaj, bonvolu pripensi ke nune rolas denaska Esperantisto kiel ambasadoro ĉe NATO (jen OTAN) kaj regas la mondon la lasta Nobel-premio s-ro. Obama, pro tio kaj danka'l sian grandan laboron, ni povas iri dormi kaj sonĝi senprobleme, ĉar ambaŭ lumigos la tutajn komunumojn, kiuj loĝas en la tero. Serioze....

14/2/10

I parla de pau el tio, quins nassos.

A El periòdico de Catalunya que editen a Barcelona, el dia d'avui ha sortit una entrevista amb un jove palestí a qui han premiat sortint de Gaza.
El seus plans: fer un Màster Internacional en Estudis de Pau, Conflictes i Desenvolupament. Com és natural el xicot parla d'allò que li crida l'atenció. I és clar, són unes quantes coses.
Abans de finalitzar l'entrevista, no es priva de dir quin és el veritable objectiu: «Però crec en la resistència i, si el que els israelians volen és sang, tindran sang».
Eus ací unes belles paraules i intencions amorosides pel paraigües de la pau, i potser del cretinisme de gent nostrada.
El xicot afirma que si volen sang, tindran sang. Ho diu lligant-ho amb la pau. De quina pau parla el xicot?. Aquí, si algú digués una cosa similar l'empresonarien per terrorista, filoterrorista, o el que en Garzon determinés.
Però es tracta d'un xicot palestí, i sembla que ell pot amenaçar tothom, si volen sang, tindran sang. Diu,l'angelet...
Es pot llegir a la pàgina 18.

31/1/10

Jen bela kongrueco

Hodiaŭ tute hazarde mi legis pri G. Soros. Nenio nova, ĉar lia agado pri ekonomio ĉe borso estas ege konata de ĉiuj.
Sed, impresis min la esperanta signifo de lia familia nomo: Soros. Mi flankenlasas ĝian signifon en la hungara.
Sed, en Esperanto sori signifas "suprenglisi en leviĝanta termika fluo". Kaj Georgo havis ŝancojn. Li leviĝis, glisas kaj soros en ekonomia medio. Jen bela kaj mistera kongruaĵo.

2/1/10

Hispana kaj itala armeo festas bombardadon kontraŭ Barcelono.

En mia komunumo oni festas novan jaron. Alia nova jaro laŭ kultura koncepto. Tamen, mi turnas mian memoron kaj emocion je la viktimoj per la kruela agado de la faŝista armeo, kontraŭ Barcelono la 31a decembro 1938.
Hispanaj kaj italaj aviadiloj flugis ekde Majorko al Barcelono kun la celo bombardi la Ĝeneralan Hospitalon. La rezulto, 62 homoj mortis, 74 aliaj vunditoj.
Tiamaniere agadis la kristana armeo.

12/10/09

Revolucionària recerca israeliana

Publicado 09.10.2009
Economía

La autopista genera electricidad “limpia”

La compañía privada Innowattech, junto con la Autoridad de Caminos y el Tejnión de Haifa, presentaron un desarrollo que puede revolucionar la generación de energía.
Debajo de la autopista Nº 4 colocaron generadores que luego se cubrieron con asfalto. El pasaje de vehículos genera electricidad que se envía a la red de distribución. El primer experimento fue coronado con el éxito y ahora el próximo paso consiste en colocar los mismos generadores en tramos de un kilómetro en varias carreteras.
La directora del proyecto, Dra. Lucy Adrai Azulay, explicó que los generadores de su compañía permiten la conversión de energía mecánica en eléctrica. Desde el punto de vista de los conductores no hay ningún cambio. El movimiento regular de automóviles provoca la acumulación de 200 kilovatios por hora. En un recorrido de un kilómetro de autopista con cuatro carriles, la colocación de generadores puede proporcionar energía suficiente para la iluminación de 2.500 viviendas. Además, el sistema es completamente “verde” ya que no añade ningúna contaminación.
La energía que se produce tiene como destino natural, en primer lugar, los avisos luminosos y la iluminación del camino. Además, la generación de ests electricidad no está influenciada por cambios en el estado del tiempo. Basta que haya movimientos de vehículos en la carretera.
Como resultado del éxito del experimento ya son varios los consorcios internacionales que se interesaron en el proyecto y estarían dispuestos a invertir en el mismo.

Algun comentari:

Segun el primer principio de la termodinamica, la energía solo puede transformarse, no crearse. La pregunta es : esa energía que recogen los generadores colocados bajo la cinta asfáltica, ¿en que se transformaría si no se recogiera con generadores eléctricos? ¿Realmente cada automovil que pasa no contribuye con su combustible a esa energía? La mejor comprobación sería medir el consumo de combustible de 100.000 autos circulando por esa autopista y luego volver a hacer la misma medición pero de esos mismos autos circulando por una autopista de la misma longitud, pero sin los generadores colocados debajo. Sé de lo que hablo: soy ingeniero.

resposta:

Respondiendo al comentario de Beto, aclaremos que no modifica el consumo. La generación es por cristales pizoeléctricos. ( como el viejo magiclick), al circular, presiona, o sea, se utiliza la fuerza generada por el peso. esta presión el cristal la transforma en electricidad.