25/6/10

Guilad, el noi d'Israel


Copio de HASBARA-ts

Cada dia pensem en ell. Està entre nosaltres perquè forma part de nosaltres. I el nostre cor i les nostres esperances l'acompanyen. Gilad Shalit és un jove de 23 anys segrestat avui fa quatre anys pels lacais del terror i la intolerància. Gilad Shalit és un soldat d'Israel.

Avui no volem perdre el temps analitzant la sordidesa dels nostres enemics, la covardia de la majoria dels nostres polítics, la mesquinesa dels mitjans de comunicació o l'estultícia d'aquells que es consideren bellísimes persones i que sense informar-se ni prendre's la molèstia de pensar es deixen arrossegar per la imatge trucada i la propaganda antisemita disfressada de pietisme.

Si bé és cert que la història i la vida no es poden reduir a un relat de bons i dolents, també ho és que existeix la bondat i la maldat. Fa poc menys d'un mes un grup d'agitadors i de feixistes embarcats en una flotilla van intentar confondre el món presentant-se com a humanitaris pacifistes violant la sobirania d'Israel, cantant "morin els jueus" i atacant violentament els seus soldats. Aquests matexos "pacifistes" dies abans s'havien negat a lliurar una carta de confort adreçada a Gilad Shalit per la seva família : això és maldat. I ho és la manipulació, el silenci i la indiferència dels nostres mitjans de comunicació.

Després de la shoà el jueus de la terra van alçar-se i van construir un país petit i modern malgrat tots els impediments. Han contribuït amb el seu esforç i la seva tenacitat a crear, a innovar, a provar d'aconseguir per a tothom una vida més digna aportant avenços tecnològics, mèdics, art, humor, bellesa. Van fer florir el desert, van ressucitar una llengua, van enterrar els seus morts i van encarar el futur amb coratge : això és bondat.

Que cadascú reflexioni sobre què els ofereix l'odi i l'enveja dels qui volen destruir Israel i arrossegar el món cap a un malson de tenebra on la música, l'alegria de viure, la bellesa, el plaer i la modernitat són pecat. ¿Què han fet per tu i pels teus fills tots els Arafats i Hamas, Hezbollah, Khomeini o els "activistes" subvencionats que viuen dels teus impostos? ¿Què han inventat que hagi contribuït a salvar la teva vida o a fer possible que ara mateix puguis connectar-te a Internet? Quants compositors, cantants, actors, escriptors, pintors, coreògrafs sorgits de la seva foscor t'han transmès alegria i bellesa?

Lluitar contra la intolerància i el fonamentalisme té un preu molt alt. Israel està a peu de trinxera, la nostra trinxera, i si algú es pensa que mantenir la democràcia surt de franc o és un ximple atrapat en la xarxa bonista de l'aliança de civilitzacions o bé és un covard que insulta a qui es juga la vida per ell.

Gilad Shalit és un soldat d'un estat defensat amb orgull i amb convicció pel seu poble, on els joves, homes i dones, es mobilitzen i serveixen al seu país sense fer escarafalls. Perquè tenen l'enemic a tocar, perquè saben que perdre una guerra és desaparèixer, perquè saben que tenen un deute amb el passat i perquè són generosos amb el futur... i amb nosaltres.

Gilad Shalit és un soldat d'Israel. No l'oblidem i no l'abandonarem, perquè un soldat d'Israel és Israel.

Un xicot d'Israel

Copio d'un blog de Reus:

El soldat d'Israel

Des del primer dia del segrest, no m'ha marxat del cap, l'he tingut cada dia present. Tots els que heu passat per aquí l'heu vist. Sigui perquè és de l'edat de la nostra filla, sigui perquè tenim amics israelians amb fills a l'exèrcit de la mateixa edat...
És increïble el dolor que podem aguantar els éssers humans. Tots, quan pensem que la vida dels nostres fills pot estar en perill, tenim una mena de cobriment de cor, de sobresalt, se'ns estripa quelcom molt endins; imaginem que no ho podríem suportar... i és veritat. Em vénen al cap els pares del soldat Shalit, els passa tot això de veritat, no és només un pensament. Fa quatre anys que lluiten per recuperar el seu fill i dóna tota la impressió que l'"esperança" de veure'l viu els dóna forces per seguir.
I sé que tots els joves d'Israel el tenen present, hi pensen, no menys que en d'altres companys que han perdut en les guerres contra Hisbol·là i Hamàs. És dura la vida dels joves a Israel. Ara bé... no us penseu que ploren, no! viuen! que la vida és el principal valor que tenim i cal que la defensem.

Lehaim! i que tinguem el soldat Shalit en els nostres pensaments.

"Durant quatre llargs anys, el nostre fill Guilad, un jove de carn i ossos, que té ara 23 anys, ens ha demanat un crit silent des dels soterranis foscos de Hamas, un crit silent però ressonant. Demana una sola cosa: 'Restaurar la meva llibertat que em van robar fa quatre anys' "(Noam, el pare de Guilad)


El proper diumenge, el 27 de juny, cap a les 12 del migdia, davant del monument a la Constitució dels Jardins del Museu de Ciències Naturals, cap de cantó del carrer Vitruvi i el passeig de la Castellana, a Madrid, hi ha convocada una trobada per recordar que fa quatre anys que en G. Xalit roman segrestat.

Avui, 25 de juny, es compleixen quatre anys del segrest del soldat israelià Guilad Xalit per part del grup terrorista palestí Hamàs. En la seva captura van morir dos dels seus companys, el tinent Hannan Barak i el sergent Pavel Slotzker.
Després dels últims esdeveniments ocorreguts a Israel per la tràgica mort de diversos activistes 'pacífics', gràcies a la manipulació informativa, l'Estat d'Israel està en el punt de mira de crítiques i odi a nivell mundial. Ens hauria de preocupar netejar aquesta imatge difamatòria de l'únic país democràtic de la regió.
Ara més que mai tenim l'obligació de sortir en ajuda d'Israel. Ens necessita igual que necessitem de la seva existència. Hem de manifestar públicament tots els que donem suport les decisions d'un govern que vetlla per la seguretat dels seus ciutadans.

Si llegeixes aquest blog, passa aquesta informació a tots els teus amics, per a què hi assisteixin. E-mail, SMS, Facebook, Twitter, etc...

Si tens qualsevol dubte pots escriure a juanjose@shariber.com

23/6/10

De boicot van i venen

El passat dia 16 vaig saber que la cooperativa Abacus, de la que en sóc soci, havia refusat tornar a comprar una juguina que produeixen al Neguev.
Vaig expressar la meva queixa a la direcció de la cooperativa amb els següents termes:

Avui he sabut que deixen d'importar productes made in Israel. Així, davant l'acord que han pres i que m'ha indignat, els expresso la meva més enèrgica desaprovació. Se el què significa el boicot, ho se com a català que n'ha sofert per la patuleia espanyola. Se també que fer boicot a l'estat d'Israel està condemnat al fracàs. Probablement no li faran ni pessigolles. D'altra banda el posicionament d'Abacus davant de la problemàtica en que s'ha ficat, pot no ser-li gens útil, des d'un punt de vista comercial, en el futur. Els agrairia que rectifiquessin en pro del comerç lliure i sobretot de la qualitat dels productes que ofereixen.

M'han respost que no és cert i que el joc en qüestió el tenen a la venda juntament amb una còpia, ben maldestra i més econòmica però, de fabricació xinesa. En anar a la gran capital hi passaré per comprovar-ho.

7/6/10

Pri la paca ŝipo



Vortoj de juda Israelano pri la "Paca Ŝipo"

La propagando de la Islamanoj kaj maldekstruloj en la mondo distordas la veron. Kredu al mi. Mi estas maldekstrulo kaj subtenas la paciĝon inter ni kaj la palestinanoj. Mi estas inter tiuj israelaj judoj, kiuj pretas redoni al ili la teritoriojn okupatajn, rekompence al paco vera kaj sekura. Sed ĉi-foje, pri la afero de la ŝipo, mi deklaras ke Israelo centprocente pravis kaj ke la alia flanko estas krimuloj kaj mensoguloj.
Jen la faktoj:
- Israelo forlasis Gaza-strion komplete antaŭ kelkaj jaroj, kaj tiam restis tie la palestina reĝimo. Sed Ĥamas, la ekstremaj Islamanoj (kiuj ne akceptas la ekzistadon de Israelo, pro Islamaj religiaj kaŭzoj), ekprenis tie perforte la reĝimon kaj komencis pafi misilojn je niaj loĝlokoj. Tial Israelo devis blokadi la transiron de ŝipoj al la haveno de Gaza, por defendi sin kaj ne ebligi alvenon de armiloj.
(ĉu la blokado estas bona aŭ superflua, mi ne scias. Sed ne tio estas nun la demando)
- Israelo ebligas konstante liveron de manĝaĵoj, medikamentoj ktp al Gaza per la surfaco (tero) kaj multaj kamionoj transportas tien manĝaĵojn ktp ĉiutage. Do, nepre ne ekzistas malsato tie. Mizero jes, sed ne malsato.
- La 6 ŝipoj portis lundon varojn, kiujn Israelo pretis akcepti de ili kaj tuj transdoni al la Gazanoj pere de la tero, ne per la maro. Israelo ne akceptis rompon de la blokado. Mi ripetas: Israelo diris al la organizantoj de la ŝipkaravano, ke ĝi pretas akcepti ilin en la isr. haveno Ashdod kaj poste pluporti al la palestinanoj de Gaza la elŝipigitajn varojn (post kontrolo, ke ne estas inter ili armiloj).
- La organizantoj de la ŝiparo ne akceptis tiun ĉi proponon ĉar ili deziris (1) rompi la blokadon kaj (2) krei tutmondan amaskomunikilan efekton. Tiuj ĉi estis iliaj solaj celoj, kompreneble.
- Sur la ĉefa ŝipo estis dekoj da turkaj viroj, armitaj per feraj bastonegoj, feraj ĉenoj kaj diversaj aliaj malvarmaj armiloj, kaj eĉ per revolveroj (almenaŭ unu). Ili ricevis monon de la organizantoj por batali kontraŭ la isr. soldatoj, kiuj venos sur la ŝipon. (10,000 $ por homo. Oni trovis tion poste en iliaj poŝoj)
Mi ne parolas nun pri la pacaktivuloj de diversaj landoj sed pri la turkaj viroj.
- Kiam alvenis la aliaj 5 ŝipoj, niaj soldatoj suriris ilin kaj senprobleme kaj pace turnis ilin al Ashdod. Tie ne okazis violento ĉar tie ne troviĝis tiuj turkaj ekstremaj viroj. La fakto estas ke sur tiuj 5 ŝipoj niaj soldatoj ne pafis. Tute ne.
- Sed kiam niaj soldatoj venis al la granda ŝipo, la turkaj viroj komencis ataki ilin brutale, preskaŭ mortigis kelkajn el ili kaj eĉ kaptis 3 soldatojn kaj prenis ilin suben.
Daŭris iom da tempo por venki tiun ĉi grupon de turkoj. Niaj soldatoj pafis nur por defendi sin kaj nur kiam estis vera danĝero por ilia vivo. Komprenu: temas pri la plej bona armea trupo nia ("KOMANDO"), kiuj estas la plej altkvalitaj homoj, kiuj estas edukitaj agi nur morale kaj ne uzi armilojn se ne estas vera vivdanĝero.
Grave: niaj soldatoj estis surprizitaj ne sciante ke sur la ŝipo atendas ilin tiuj turkaj pagitaj agresantoj (=grandega fuŝo de la israelaj sekurecaj servoj, kompreneble)
Poste oni trovis filmojn faritajn per la fotiloj de la ŝipo mem, kiuj montras kiel la turkoj atendas niajn soldatojn kun la armiloj enmane kaj kiel ili poste atakas ilin.
Se la sama afero okazus en alia lando, la soldatoj tuj pafus kaj mortigus dekojn de la atakantoj. Sed la isr. soldatoj kondutas alimaniere.
- Ĉiuj postaj akuzoj kontraŭ niaj soldatoj estas mensogaj. La fantaziemo de la araboj kaj turkoj estas konata al la tuta mondo kaj se iu kredas al ili, li estas plene naiva.
- Oni povas akuzi Israelon pro la blokado. Mi pri tio ne havas fortan opinion kaj mi vere ne scias ĉu ĝi estas bezonata (multaj diras ke se ne okazos la blokado, Gaza fariĝos arsenalo de armiloj direktotaj kontraŭ Israelo). Sed akuzi Israelon pro la atako de la granda ŝipo, tio estas nehonesta afero. Neniu ŝtato en la mondo kondutus pli bone. Male, mi estas certa ke aliaj armeoj agus multege pli forte kontraŭ la turkaj viroj, kies celo estis klara: mortigi la surŝipiĝontajn soldatojn.
Komprenu: niaj soldatoj venis por pace preni la ŝipon kaj gvidi ĝin al la isr. haveno Ashdod. Sed atendis ilin agreso vivminaca de dekoj da krimuloj.
Mi deklaras ke mi spektis televidon kaj legis gazetojn kaj Interretajn novaĵojn dum multegaj horoj ekde lundo, kaj ĉio, kion mi skribas al vi nun estas nur la vero!
La mondo akuzas nin, la la pacaktivuloj akuzas nin. Preskaŭ ĉiuj akuzas nin. Sed ni neniel mortigas homojn vane. Ni agas demokratie. Nepre. Kial ili ne akuzas 70 procentojn de la ŝtatoj de la mondo, kiuj agas maldemokratie, mortigas senkulpulojn, faras masakrojn (Rusoj en Ĉeĉenio; masakrofarantoj en kelkaj lokoj de Afriko; Ĉinio la diktatura, kiu malobservas la homajn rajtojn kaj mortigas multajn homojn; ktp ktp). Kial nur Israelo troviĝas ĉiam en la unua loko de la atakitoj? Fakte ĝi estas la sola ŝtato atakata de la plimulto de la amaskomunikiloj. Ĉiuj timas de la araboj kaj Islamanoj. Pro tio oni kulpigas Israelon. Oni ne kulpigas Iranon pro la tie okazantaj diktaturaj agoj. Oni ne kulpigas Ĥamas kaj aliajn ekstremajn islamajn registarojn pro tio, kion ili faras al la liberaluloj kaj eĉ al la simpla popolo (al virinoj, gejoj ktp). Nur Israelo troviĝas ĉiam en la centro, daŭre atakata.

Resume (pri la ŝipa afero): Israelo anticipe pretis ricevi la varojn kaj pluporti ilin al Gaza (kion ĝi fakte faris post la kapto de la ŝipoj). La "Pacaktivuloj" ne konsentis por tio (kial?...). Israelaj soldatoj tute ne atakis la homojn sur la 5 ŝipetoj sed devis pafi la turkajn agresantojn, kiuj atendis ilin sur la granda ŝipo kun la intenco kaj kun veraj klopodoj mortigi ilin.


Josi Shemer
Israeol

Dos mini poemes o la pesadesa del bilingüisme

Sobre Gaza i la pesadesa del Hamàs.

(versió espanyola)

Nadie
goza
en Gaza

(en català)

Ningú
no gosa
a Gaza.

19/5/10

Azenaĵecojn

Certe, kelkfoje mia konduto estis tre simila al la sekvanta sentenco:

Kelkaj studintoj estas kiel azenoj:
Ili nur portas
amason da libroj.

Baĥja ibn Paduda

sed mi taksas ĝin favore ĉar, kiam mi havis librojn inter miaj fingroj, en mano, alportis sekurecojn al mia konduto. Ankoraŭ nune, kiam mi odoras, tuŝas, librojn, mi spertas specialan ĝojon. Tamen, la legado de ili estas tute alia sento.

Ve!. Azeno, azeno. Kiel ne?

16/5/10

Pri Juda saĝo

Restis mi impresita pro la legado de Juda saĝo, verkita de Sigvard Feldbaum. La unua esperanta eldono aperis en 1980 kaj ĝi,bedaŭrinde, estas malfacile trovebla.

Nune mi kopias du sentencojn, kaptitaj de tiu ĉi verko.

Kion vi ne volas, ke aliaj faru al vi,
Tion vi ne faru al la aliaj.
Tio estas la tuta Instruo.
Ĉio alia estas komentarioj.
Nun iru kaj studu ĝin.

Hilel (Talmudo, Ĥabat 31)



Kiam ni staros antaŭ Dio
li ne demandos:
Ĉu vi kredis je Dio
sed
Ĉu vi traktis vian kunulon
juste?
Laŭ Talmudo, Ĥabat 3a