



Trankviliĝu okcidentuloj, tiu ĉi infanoj aranĝos vian vivmanieron. !!!

P.D./ A tots aquells que seguint aquestes consignes estigueu a punt de llençar el vostre ordinador israelià, jueu-sionista; recordeu que ho heu de fer en les "deixalleries". Curts de gambals sí, però que no es digui que sou "anti-ecologistes".
Avui Joan B. Culla ha publicat aquest article a l'edició per Catalunya del diari espanyol "El País". El trobo prou interessant i vull tenir-lo present, per això el reprodueixo.
Por Gaza, ¿vale todo?
Como era de temer, la operación militar israelí contra Hamás en Gaza ha deteriorado hasta límites intolerables la ya precaria situación cotidiana de los habitantes de la franja y lleva causado un número de víctimas civiles al que es preciso poner término de una vez. Ciertamente, esas víctimas inocentes son muchísimas menos de las que han provocado los compadres islamistas de Hamás en Irak con sus atentados desde 2003, muchísimas menos de las que han perecido en Darfur a partir de esa misma fecha, muchísimas menos de las que caen cada mes en el inextricable conflicto del Congo desde hace una década...., sin que ninguna de esas y otras masacres (que, en algunos casos, sí tienen ribetes genocidas) haya suscitado movilizaciones o protestas dignas de mención. Pero si este contraste de conductas ilustra la hipocresía -perdón, la sensibilidad selectiva- de tantos paladines de los derechos humanos, ello no exime al Gobierno de Israel de la responsabilidad por la actuación de sus tropas, ni disminuye la gravedad de lo sucedido en Gaza.
Criticar la actuación de las fuerzas armadas israelíes, movilizarse en demanda de un alto el fuego inmediato, expresar solidaridad con Gaza y repulsa por las víctimas palestinas no combatientes -ya puestos, hasta las hebreas, aunque sean ahora mismo poco numerosas- son, pues, actitudes no sólo legítimas, sino naturales y muy respetables, que incluso adoptan un número creciente de ciudadanos israelíes. Ahora bien, para apoyar esa caausa desde aquí, ¿vale todo?, ¿cualquier argumento, cualquier aliado, cualquier método, cualquier consigna?. ¿Se ha convertido la israelofobia en un dogma, en una doctrina obligatoria so pena de ser tachado de fascista?.
Lo pregunto porque, estos días, sesudos articulistas locales han dado por finiquitado el derecho de Israel a la existencia soberana ("el Israel actual no tiene futuro") mientras otros muchos rotulaban frívolamente la tragedia de Gaza como un "genocidio" y un "holocausto". Lo digo también porque, en la manifestación barcelonesa del pasado sábado, los partidos democráticos convocantes y asistentes -partidos de gobierno, con inclusión de dos consejeros de la Generalitat- no pudieron o no quisieron evitar que se vitorease repetidamente a Hamás, que se quemaran banderas norteamericanas e israelíes, que desfilasen numerosos encapuchados con indumentaria más o menos miliciana, y que uno de ellos exhibiese una pistola, dicen que simulada.
¿Recuerdan ustedes la zapatiesta que se organiza en el País Vasco si, en una manaifestación, se queman banderas, aparecen encapuchados -no digamos ya un arma- y se lanzan vivas a ETA?. ¿Acaso ha sido suprimido del Código Penal el delito de apología del terrorismo?. Pues bien, entre las organizaciones terroristas identificadas como tales por la Unión Europea, Hamás figura igual, en la misma lista -y no con menos motivo-, que ETA. Sin embargo, ni Iniciativa, ni Esquerra Republicana, ni el PSC han creído necesario desautorizar o condenar los vivas a Hamás y demás gestos de exaltación de la violencia que se dieron en el cortejo por ellos encabezado.
Ahora supongamos -no es difícil, porque ha sucedido más de una vez- que en Euskadi aparecen un día miles de pasquines con los nombres y las fotos de una serie de periodistas u opinadores a los que se tacha de "torturadores", "carceleros", "cómplices de la represión española", "aplogistas del GAL", etcétera. Inmediatamente, todos los demócratas reaccionarán con energía, considerando que eso supone señalar, marcar a posibles víctimas del terrorismo etarra, y tanto la fiscalía como las fuerzas de seguridad actuarán en consecuencia. Bien, pues por Cataluña han sido distribuidos en los últimos días 40.000 ejemplares de una revista titulada "Aturem-ho!, publicació de suport al poble palestí i pel boicot a l'Estat d'Israel". En una de sus páginas, y bajo la firma -a saber si real o simulada, como la pistola...- de Josep maria Navarro, el sedicente "movimiento internacionalista" "denuncia e identifica" con nombres y fotografías a media docena de opinadores catalanes, disidentes del "mainstream" antiisraelí actualmente hegemónico, y los acusa de "lobby sionista", de "apologistas de la destrucción y la violencia" en Gaza; afirma que "ríen los asesinatos selectivos y los desgraciados daños colaterales entre la población civil", que se expresan "a favor de los asesinos sionistas", que son -que somos- "cómplices de genocidio, de torturas y de limpieza étnica".
A pesar de la enorme gravedad -incluso en términos penales- de esas imputaciones sin fundamento, cabría desdeñarlas como el berrinche histérico de quienes no soportan la existencia de otro discurso que el suyo. Sucede, sin embargo, que hay una realidad transnacional llamada terrorismo islamista o yihadismo; que ese terrorismo lleva causados en España dos centenares muy largos de muertos; que, como han demostrado numerosas investigaciones policiales, uno de los nódulos de esa red asesina es Barcelona, y que, también en Barcelona, el pasado sábado abundaron los mensajes verbales y gestuales apologéticos de la lucha armada contra el "enemigo sionista". Ello no obstante, ningún portavoz autorizado de Esquerra, de Iniciativa o del PSC ha tenido a bien condenar ese chantaje, esa amenaza tácita contra seis conciudadanos, y el consejero Joan Saura ha equiparado la convocatoria del pasado sábado con una manifestación antiterrorista. ¿Antiterrorista, con vítores a Hamás?. ¿Qué pasa, que hay un terrorismo malo y uno bueno?.
Copio d'un altre blog, el Cat-Israel. Es tracta de la manifa a Barcelona, del 10.01.2009. Aquest post servirà per no perdre la memòriaNo sé quantes persones eren a la manifestació d’aquesta tarda a Barcelona. No ho sé per què era Shabat i la veritat és que se me’n refot força. Ja vaig veure ahir com es gastaven els diners que havien d'anar al seu poble amb crear odi a Catalunya. Hem vist altres vegades manifestacions així, i segur que en veurem més. Sabem que els qui donen suport al terror solen cridar més que els qui ens mantenim fidels a la veritat. No ens ha de fer por, ara ja no.
No ha estat mai fácil ser amic dels jueus. Sempre ha estat més fàcil ser de la banda dels qui "escupinaven". Ningú s’encarregarà de comprovar si el que han dits els diaris és cert o no: "si són jueus ,alguna cosa han fet , diu que deien abans de la Guerra". Ara ho tornem a sentir. Avui no és fácil ser amic d’Israel. No és gens fácil. Per això cal donar-vos les gràcies, una i mil vegades.
El senzill, el fàcil és apuntar-se al cantó dels miserables, de la demagògia; dels qui són la llopada que es llança sobre la veritat per amagar-la… Aquesta manifestació, abans de que hi hagués Israel, hagués acabat amb un progrom; n’estic segur. No volem dir amb tot això que totes les persones que han anat a la manifestació hi hagin anat de mala fe; però al menys les que us referiré ara; sí. Segons els seus partits polítics hi han assistit; i són personatges publics que tenen el deure de vetllar pel bon govern de Catalunya si que hi han anat. S’han barrejat amb gent que cridava "mort a Israel", amb imitadors d’islamistes que es treien la sabata, amb gent que exultava odi; s’han barrejat amb els qui donen suport al terrorisme islàmic. Ho han fet, ja sigui per que s’ho creuen , o per que pensen que els pot donar més vots; tant hi fa, és igual de miserable. No és la primera vegada que es veu al món dirigents miserables així –en recordeu?-; però al menys diguem-ne el nom i guardem-ne memòria d’ells i dels seus partits:
Pel PSC_PSOE
Maria Badia, Secretària de política internacional
Joan Ferran, Portaveu adjunt del Grup Socialista al Parlement de Catalunya
Carme Figueras, Portaveu adjunt del Grup Socialista al Parlement de Catalunya
David Pérez, Portaveu adjunt del Grup Socialista al Parlement de Catalunya
Per ERC
Joan Ridao, Secretari General
Joan Tardà, Diputat al "Congreso de los Diputados de España"
Anna Simó, Portaveu al Parlament de Catalunya
Per ICV
Joan Saura, Conseller d'Interior, Participació y Relacions Institucionals de la Gneralitat de Catalunya
Joan Herrera, Secretari General
Jordi Guillot, Vice-president d'ICv
Per EUA
Jordi Miralles, Coordinador General
Per CiU
Angel Colom, President del Sectorial d'Immigració de CDC i Fundació Catalanista i Demòcrata "Trias Fargas" , Projecte "Casa gran del Catalanisme"
I és clar com que el Conseller d'Interior anava a la manifestació, aquesta ha estat escoltada pels Mossos d'Esquadra.
En declaracions als periodistes Joan Saura ha "exigit" al president del Govern Rodríguez Zapatero, que cridi a consultes l'ambaixador d'Israel a Espanya per exigir literlament el cessament del "genocidi" de Gaza ( es pot ser més cínic?). També ha assegurat en nom del Govern de Catalunya que aquest no té "cap acord comercial amb Israel", sinó que prioritza "ajudes importants de cooperació amb l'Autoritat Palestina" i és que cal tenir "la parròquia" ben contenta.
Però mireu aquesta fotografia gentileza del Forum Catalunya-Israel
No és Gaza ni Teheran, és aquesta tarda a Barcelona. Segons el Bloc catalunya-Israel la imatge és darrera la pancarta que encapçalava la manifestació amb Joan Saura i la resta de polítics anteriors. Un jove ensenya i exhibeix una pistola amb impunitat i sense ser detingut pels Mossos que eren darrer el Conseller
GRAVÍSSIM, AIXÒ VOL PER BARCELONA AQUESTA GENT!!!
Hem de tenir por els jueus de Barcelona?
Gent vestida com els terroristes suïcides corejats per la gent:
Pancartes i cartells contra els jueus
Ningú demanarà que cessin el Conseller?
Avui tota aquesta gentota ha contribuït a enfortir la banda criminal islàmica Hamàs. Han generat odi a Barcelona. Han ensenyat pistoles. No s'han acostat a la Pau. Cada un és el reflex d'un nen, una dona, un "shahid" que en nom del terrorisme islamista serviran d'escut al terror. Són morts que cal apuntar-los a les seves accions, són els morts que avui han fet servir en la seva miserable propaganda, per això en són còmplices.
Després que algú ens expliqui la "comèdia" d'aquesta gentota amb temes com l'Holocaust...
ENSENYEU AQUESTES IMATGES A TOTHOM, expliqueu que és Barcelona!!!