Hieraŭ ni rememoris la 70a datrevenon de la bombado en Granollers. Katolikaj italaj aviadiloj kiuj batalis favore la katolikahispana armeoj bombardis tiu senprotekta urbo. En omaĝo ni kopias novaĵon el www.e-noticies.cat, la 3an de Junio, 2008. Verkita de César Alcalá
Granollers: 70 anys després
La guerra civil espanyola fou el major conflicte bèl·lic sorgit a Europa després de la I Guerra Mundial. Aquella seguí les tàctiques napoleòniques amb la incorporació de l’aviació i els carros de combat. A més en la nostra es donaren quatre circumstàncies inèdites dintre de la història de les guerres. Per primera vegada: es bombardejaren les ciutats; s’evacuà als nens; es produí la migració de milers de persones per tot el territori republicà; s’exiliaren milers de persones. Aquesta setmana es commemora el 70è aniversari del bombardeig de Granollers i, per descomptat, hem de recordar-lo.
Amb anterioritat s’havia bombardejat Durango, Guernika, Barcelona, Madrid, Bilbao… El de Guernika fou el primer bombardeig de la història que una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva destrucció total. L’objectiu dels bombardejos sobre les ciutats i poblacions era atemorir a la població civil i desmoralitzar al bàndol republicà. No només Granollers patí l’atac dels avions. També: La Garriga, Cardedeu, Parets del Vallès, Mollet del Vallès, i Sant Celoni. No obstant això, el de Granollers, fou el més important del Vallès Oriental.
El 31 de maig de 1938, a les 9 del matí, 5 avions Savoia S-79 -el govern republicà els va confondre per Junkers- van deixar caure 60 bombes, en menys d’un minut, sobre Granollers. L’objectiu era la central elèctrica. Es van equivocar i les bombes van caure enmig de la capital del Vallès Oriental.
Llançaren 40 de 100 Kg., 10 de 20 Kg., i 10 de 15 Kg. Les bombes van caure en el carrer Gran; al carrer Josep Anselm Clavé; a la plaça de Maluquer i Salvador, coneguda tradicionalment com la del Bestiar o plaça de Can Sínia, on van deixar el seu patètic senyal en el quiosc Mulet; al carrer Espí i Grau; a la Fonda Europa i en els edificis confrontants; al carrer Marià Sans; al carrer de l'Enginyer; al carrer Barcelona; al carrer Nou, dit llavors Pí i Maragall; a la placeta de Sant Roc; al carrer Elisabets, avui Santa Elisabet; al carrer de Sastre; a la plaça de les Olles; al Portalet; a la Porxada. Les persones que caminaven pel carrer, o que estaven dintre de les seves llars, o a l’escola, o fent cua per a comprar, van rebre els estralls de la metralla. Les bombes tancaven el seu cercle infernal amb senyals al carrer Contestable de Portugal; al carrer del Lliri, dit llavors Blasco Ibáñez; al carrer Lletjós, avui Sant Josep de Calasanç; al carrer Pinós; al carrer Josep Umbert; al carrer Cabdil Pere Joan Sala o carrer del Sol; al carrer Corró o Layret; al carrer Travesseres; al carrer Catalunya; al carrer Girona; a l'Hospital; a l’avinguda Joan Prim; i al Camí Vell de Canovelles. En definitiva, unes setanta cases es van veure afectades total o parcialment per les explosions.
Els ferits foren traslladats a La Garriga, Vic, Centelles i Barcelona. En total va haver 161 ferits. La xifra dels morts, durant molts anys, oscil·là. En un primer moment s’establí en 205 persones. Avui dia es pot assegurar que van morir 224 com resultat del bombardeig.
L’Ajuntament va fer una avaluació dels danys que produí el bombardeig. L’estimació oficial parlava de 637.000 pessetes. Ara bé, fou molt més importants els danys personals, les irreparables pèrdues humanes. Poques famílies no tingueren entre els morts o ferits algun parent. Les restes mortals de les 205 persones, que en un primer moment quedaren comptabilitzades, foren enterrades a una fossa comuna que s’obrí a l’entrada del cementiri. Un informe detallat, dels 205 morts, fet una vegada finalitzada la guerra, donava la següent estadística: 20 homes morts menors de 16 anys; 50 homes morts majors de 16 anys; 21 dones mortes menors de 16 anys; 84 dones mortes majors de 16 anys; 30 persones sense identificar. De les 161 persones ferides, 106 eren dones i 55 homes, tots ells civils menys dos o tres militars.
Nombroses personalitats visitaren la ciutat: Álvarez del Vayo, ministre d'Estat; Ramón González Peña, ministre de Justícia; Segismundo Blanco, ministre d'Institució Pública i Sanitat; Escofet, alcalde accidental de Barcelona; Adalberto Tejada, ambaixador de Mèxic; els encarregats de negocis d’Anglaterra i Rússia; els agregats militars francès i britànic. Es van rebre nombrosos telegrames de Catalunya, Espanya i de l’estranger. El Partit Comunista francès realitzà un acte de condemna en el Velòdrom d'Hivern a Pares. Es van rebre ajudes econòmiques de la Generalitat de Catalunya, el Socors Vermell de Catalunya, ajuntaments, particulars, sindicats, col·lectivitats i entitats.
En homenatge a les 224 persones mortes com a conseqüència d’aquell primer bombardeig, que hom l’ha comparat amb el de Guernika, transcrivim el nom de les víctimes:
Abella Guasch, Maria; Abós Muzán, Domènec; Abranguin Cruz, Ayde; Abril Parera, Josepa; Adiego Redondo, Pilar; Agut Salvadó, Genoveva; Araceli; Argemi Oliveras, Carme; Artau Vallcorba, Joan; Badosa Malet, Joaquima; Barceló Godayol, Josep; Barnet Argemí, Carme; Baró Montañà, Maria; Barquet Serra, Pere; Bartrés Puig, Josepa; Bertran; Bertran Bernadas, Antoni, Bobés Muñiz, Carme; Bonet Serra, Joan; Braza Llaneza, Delfina; Brutau Rosàs, Àngela; Cabanas Jordà, Climent; Cabot Manyosa, Enric; Calderón Gómez, Just; Campins Raventós, Genís; Canal Miralpeix, Joan; Capella Prats, Francesca; Casademunt Armengol, Maria; Casanovas Sabatés, Francesca; Cassà Forns, Rita; Castany Subirats; Joan; Chacón Oliver, Maria; Clavell Pere, Joaquima; Climent Linares, Antoni; Comas Tourné, Josep; Corcera Ferriz, Amàlia; Cort Julià, Joaquim; Cuevas Agudode, Emília; Cunillra Franés, Josepa; Díaz Zapico, Araceli; Dosruis Arnau, Agustina; Dueso Salamero, Irene; Duran Balscà, Maria; Duran Tàpias, Miquel; Echevarria Urquia, Eustaquio; Elias Aymeric, Joan; Estaper Clavell, Ramona; Estragués Fornés, Joaquima; Estruel Riba, Mª Lluïsa; Falguera Busquets, Elvira; Farré Mallena, Enriqueta; Feliu Arenas, Jacint; Fernández Vidal, Rosa; Ferrer Colom, Antònia; Ferrer Xaus, Josep; Font, Josep; Formenti Puignan, Pere; Freginals Cumella, Antònia; Gabarras Jordà, Climent; Galiana Alegre, Neus; Gallo del Río, Balbina; Galobrdes Clará, Lluís; Garballo, Llibertat; Garcia Grisol, Francesca; Garcia Grisol, Maria; Garcia Marco, Mundeta; Garcia Signes, Joaquima; Garrell Alsina, Ventura; Garrell Pey, Esteve; Giménez Borruezo, Lluís; Ginjaume Pinó, Montserrat; Gli Travé, Carme; Gómez Gómez, Domènec; González Campos, Teresa; González Zamora, Celestina; Grau Camps, Madrona; Gubern Puig, Maria; Guinart Saborit,Julià; Illa Colomé, Josep; Jacas Cusidó, Josep; Jané Busom, Maria; Joaquima; Juan Laxa, Carme; Julià Salabert, Josep; Juncà Mas, Francesca; Juncà Mas, Josepa; Jusà Tando, Teresa; Juvany Claret, Amadeu; Larrosa Juncà, Josep; Linares, Maria; Lleonart Tarrés, Àngela; Llobet Gurgui, Àngel; Llobet Riera, Josep; López Secades, M. Purificació; Lorca García, Victorià; Magria Comas, Francesca; Mañé Cornellà, Maria; March Guinart, Josepa; Marcos Gracia, Francesca; Margenat Badell, Pere; Maria Velázquez, Elena; Marín Sánchez, Elena; Martí Lluís, Concepció; Martí Plana, Núria; Martorell Bara, Àngela; Maza Canales, Josep de la; Melo Checa, Basilia; Mercè Rovira, Carme; Molist Bartrés, Joan; Mompart Costa, Rosa; Moncau Ser, Agnès; Monclús Alentoran, Francesca; Montañà Arnau, Paula; Mora Riera, Àngela; Moreno Aro, Carles; Morera Barneza, Teresa; Mulet Martorell, Antoni; Navarro Brunet, Raimon; Nobrera Fernández, Josepa; Noriega Olivella, Pere; Noriega Rincón,Manuel; Novell Garriga, Jaume; Nualart Villaret, Santiago; Oliart Terradas, Josepa; Oliveras Pla, Antoni; Pagès Palau, Assumpció; Pagès Palau, Mercè; Palanques Carbonell, Manuel; Pareja Reixa, Maria; Pedragosa Arasa, Bartomeu; Pedrals Blanchart, Llorença; Pérez Tornavell, Àngela; Planas Andreu, Carolina; Pons Ferrer, Marti; Pont González Anicet; Pou Masó, Salvador; Pou Vila, Joan; Pueblador Monclús, Emília; Puig Floriach, Jaume; Pujol Jumà, Ferran; Pujol Vergés, Isabel; Pujol, Ferran; Punsetí March, Miquel; Redondo Repiso, Eugènia; Requena Martínez, Elena; Ribalta Pladevall, Josep; Riera Capdevila, Sebastià; Riera Cavallé, Julià; Riera Vila, Rosa; Riera, Teresa; Rión Maña, Assumpció; Ríos Murillo, Esteve; Riudoms Giral, Dolors; Roca Baleda, Anna; Roca Julià, Jaume; Roca Prat, Filomena; Rodríguez Batlle, Trinitat; Rodríguez García, Carme; Rodríguez Martí, LLúis-Antoni; Roig Arbonès, Mercè; Roque Sitja, Emília; Rosquellas Tuset, Josep; Rovira Pelegrí, Josep; Rovira Tonat, Isaac; Sabadell Grau, Dolors; Sagués Clapés, Pere; Saló Torres, Francesc; Salvadó Vidal, Maria; Samón Monràs, Antònia; Samón Riera, Jaume; Sans Puigdomènech, Maria; Santaeugènia Torrents, Emília; Sarroca Margarit, Agustí ; Sayol Palmera, Teresa; Segoia Garcia, Patrici; Serra Puigoriol, Carme; Serra Sabater, Maria; Sindreu Mas, Joaquima;Sitjà Freixa, Concepció; Solà González, Elisa; Solà Roca, Joaquim; Soldevila Castelló, Joan; Soler Hernández, Francesca; Solsona Girbau, Elvira; Solsona Girbau, Teresa;Tàpias Vidal, Joaquima; Teruel López, Melciora-Eulàlia; Torrabadell Andols, Engràcia; Torres Casasas, Anna; Tortosa Iniesta, Joan; Trullàs Cadevall, Lluís; Ulldemolins Carrancà, Francesc; yà Terrades, Josepa; Vall Salvadó, Prim; Vernet Barnes, Anna; Vila Travessera, Maria; Viladerram Tàpias, Antoni; Villà Farrès, Manuel; Vito Torras, Anna; Vivó Señorlí, Marià; Xans Traé, Carme; Zaiz Tarrés, Miracle
