Còmplices del terror!!!

Copio d'un altre blog, el Cat-Israel. Es tracta de la manifa a Barcelona, del 10.01.2009. Aquest post servirà per no perdre la memòria

No sé quantes persones eren a la manifestació d’aquesta tarda a Barcelona. No ho sé per què era Shabat i la veritat és que se me’n refot força. Ja vaig veure ahir com es gastaven els diners que havien d'anar al seu poble amb crear odi a Catalunya. Hem vist altres vegades manifestacions així, i segur que en veurem més. Sabem que els qui donen suport al terror solen cridar més que els qui ens mantenim fidels a la veritat. No ens ha de fer por, ara ja no.

No ha estat mai fácil ser amic dels jueus. Sempre ha estat més fàcil ser de la banda dels qui "escupinaven". Ningú s’encarregarà de comprovar si el que han dits els diaris és cert o no: "si són jueus ,alguna cosa han fet , diu que deien abans de la Guerra". Ara ho tornem a sentir. Avui no és fácil ser amic d’Israel. No és gens fácil. Per això cal donar-vos les gràcies, una i mil vegades.

El senzill, el fàcil és apuntar-se al cantó dels miserables, de la demagògia; dels qui són la llopada que es llança sobre la veritat per amagar-la… Aquesta manifestació, abans de que hi hagués Israel, hagués acabat amb un progrom; n’estic segur. No volem dir amb tot això que totes les persones que han anat a la manifestació hi hagin anat de mala fe; però al menys les que us referiré ara; sí. Segons els seus partits polítics hi han assistit; i són personatges publics que tenen el deure de vetllar pel bon govern de Catalunya si que hi han anat. S’han barrejat amb gent que cridava "mort a Israel", amb imitadors d’islamistes que es treien la sabata, amb gent que exultava odi; s’han barrejat amb els qui donen suport al terrorisme islàmic. Ho han fet, ja sigui per que s’ho creuen , o per que pensen que els pot donar més vots; tant hi fa, és igual de miserable. No és la primera vegada que es veu al món dirigents miserables així –en recordeu?-; però al menys diguem-ne el nom i guardem-ne memòria d’ells i dels seus partits:
Pel PSC_PSOE
Maria Badia, Secretària de política internacional
Joan Ferran, Portaveu adjunt del Grup Socialista al Parlement de Catalunya
Carme Figueras, Portaveu adjunt del Grup Socialista al Parlement de Catalunya
David Pérez, Portaveu adjunt del Grup Socialista al Parlement de Catalunya
Per ERC
Joan Ridao, Secretari General
Joan Tardà, Diputat al "Congreso de los Diputados de España"
Anna Simó, Portaveu al Parlament de Catalunya
Per ICV
Joan Saura, Conseller d'Interior, Participació y Relacions Institucionals de la Gneralitat de Catalunya
Joan Herrera, Secretari General
Jordi Guillot, Vice-president d'ICv
Per EUA
Jordi Miralles, Coordinador General
Per CiU
Angel Colom, President del Sectorial d'Immigració de CDC i Fundació Catalanista i Demòcrata "Trias Fargas" , Projecte "Casa gran del Catalanisme"


I és clar com que el Conseller d'Interior anava a la manifestació, aquesta ha estat escoltada pels Mossos d'Esquadra.


En declaracions als periodistes Joan Saura ha "exigit" al president del Govern Rodríguez Zapatero, que cridi a consultes l'ambaixador d'Israel a Espanya per exigir literlament el cessament del "genocidi" de Gaza ( es pot ser més cínic?). També ha assegurat en nom del Govern de Catalunya que aquest no té "cap acord comercial amb Israel", sinó que prioritza "ajudes importants de cooperació amb l'Autoritat Palestina" i és que cal tenir "la parròquia" ben contenta.



Però mireu aquesta fotografia gentileza del Forum Catalunya-Israel

No és Gaza ni Teheran, és aquesta tarda a Barcelona. Segons el Bloc catalunya-Israel la imatge és darrera la pancarta que encapçalava la manifestació amb Joan Saura i la resta de polítics anteriors. Un jove ensenya i exhibeix una pistola amb impunitat i sense ser detingut pels Mossos que eren darrer el Conseller

GRAVÍSSIM, AIXÒ VOL PER BARCELONA AQUESTA GENT!!!

Hem de tenir por els jueus de Barcelona?

Gent vestida com els terroristes suïcides corejats per la gent:

Pancartes i cartells contra els jueus

Ningú demanarà que cessin el Conseller?
Avui tota aquesta gentota ha contribuït a enfortir la banda criminal islàmica Hamàs. Han generat odi a Barcelona. Han ensenyat pistoles. No s'han acostat a la Pau. Cada un és el reflex d'un nen, una dona, un "shahid" que en nom del terrorisme islamista serviran d'escut al terror. Són morts que cal apuntar-los a les seves accions, són els morts que avui han fet servir en la seva miserable propaganda, per això en són còmplices.
Després que algú ens expliqui la "comèdia" d'aquesta gentota amb temes com l'Holocaust...

ENSENYEU AQUESTES IMATGES A TOTHOM, expliqueu que és Barcelona!!!

Denúncia. Fins a quan?

Hamàs "aplica la pena de mort"

El moviment islàmic-palestí Hamàs ha intensificat el règim de repressió a Gaza i ha assassinat ja un nombre difícil de precisar de ciutadans palestins sóta l’acusació de “col•laboracionistes” . Aquests assassinats es van intensificar des que va començar l'ofensiva contraterrorista d'Israel. "Hamàs ha adoptat mesures repressives contra tots aquells que creuen que poden posar en perill la lluita contra Israel, el seu govern o la moral del públic", afirma en un article a Haaretz la periodista israeliana Amira Hass –que té ben poc de sionista-, i que ha viscut en els territoris palestins llargs anys des de 1994.

Segons Hass, premiada en diversos països pel seu treball en els territoris palestins i els seus persistents denúncies contra l'ocupació israeliana, els objectius d'aquesta repressió són "militants d’Al Fatà, convictes, sospitosos de col•laboracionisme amb Israel i simples delinqüents". "A la franja de Gaza -escriu Hass- parlen d'entre 40 i 80 assassinats, però és impossible confirmar aquesta informació".

Fonts d'Hamàs han confirmat a l’agencia EFE que hi ha hagut assasinats d'un nombre indeterminat de “col•laboracionistes”, sense donar detalls qui o quants eren, però sí que es tractava de persones que van confessar haver donat informació als serveis secrets israelians. També han confirmat “execucions” de presos que ja havien estat condemnats a mort, però el càstig estava pendent per diferents raons. "Les execucions es fan en secret", assegura la periodista, que esmenta que hi ha un contenidor en Rafà, al sud de Gaza, al qual les famílies acudeixen a recollir les restes dels assassinats.

També exposa Hass les denúncies de militants d'Al-Fatah que asseguren que la banda criminal islàmica Hamàs els ha inclòs en la "llista de col•laboracionistes" per treure's del mig. Una font en el Ministeri d'Interior de Hamàs a Gaza ha assegurat l’agencia EFE que es van prendre "mesures" contra militants d'Al-Fatà que es van "alegrar" pels bombardejos israelians i "repartir caramels" als carrers en començar els atacs aeris a Gaza el 27 de desembre.

Publicat per Moré el dia d'avui.

L'esquerra i els genocidis

Una reflexió des de l'esquerra independentista catalana no totalitària.

Jaume Renyer
Article penjat al seu blog Per l'Esquerra de la Llibertat

Hom ha convingut, més o menys, a denominar genocidi l'assassinat en massa i sistemàtic de grups humans per motius polítics, ètnics o religiosos. La noció va ésser formulada jurídicament per un jueu polonès, Raphael Lemkin (1900-1959) ja abans de la Segona Guerra Mundial penent com a referència el genocidi patit pel poble armeni (1915-1916) a mans de l'imperi turc i per motius religiosos (l'objectiu era eliminar els cristians del seu territori i consolidar el monopoli islàmic, per això també van delmar els assiris -catòlics caldeus- juntament amb els armenis). L'ascens al poder del comunisme a Rússia i del nazisme a Alemanya va permetre la comissió de genocidis per motius político-ideològics (la fam provocada per Stalin com a mètode per doblegar el poble d'Ucraïna als anys vint i trenta va causar gairebé deu milions de víctimes) i ètnics (l'holocaust dels jueus i dels gitanos europeus a mans del nazis i els seus col·laboradors).

L'esquerra europea de postguerra ha eludit sistemàticament afrontar la realitat dels genocidis comesos en nom del comunisme (per posar un exemple, el del poble de Cambodja a mans dels khemers rojos a partir del 1975), ha reconegut a contracor l'holocaust provocat pels nazis, i ha callat durant el genocidi -de caràcter ètnic- de Rwanda (1994) i calla davant el del Darfur - del qual són víctimes les poblacions negres animistes a mans del règim islamista del Sudan- en l'actualitat. Llibres com el d'Harald Welzer, "Les exécuteurs", en el qual analitza els procés de formació de la conducta genocida són dissortadament excepcionals.

L'holocaust patit pels jueus europeus fou un dels elements determinants que va conduir a la partició de la Palestina britànica, acordada per les Nacions Unides el 1947 en dos estats, un de jueu i un d'àrab. Els estats àrabs i els corrents ideològics que no han admés mai aquella decisió, ni per tant la legitimitat de l'Estat d'Israel, han contraposat la "naqba" (el desastre) del palestins al 1948 -la derrota militar davant l'exèrcit jueu i l'exili de centenars de milers d'habitants- com a element legitimador de la seva causa nacional. Aquesta reacció ha estat assumida per motius ideològics per bona part de l'esquerra europea que ha fet de l'antisionisme un dels seus senyals d'identitat junt amb l'antiliberalisme o l'antiamericanisme. Aquestes tesis han esdevingut hegemòniques també a Catalunya a partir dels anys setanta fins al punt que l'any passat les principals institucions catalanes (Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya) no van trobar cap inconvenient en donar suport a la campanya "Palestina al cor" que commemorava el seixantè aniversari de la "naqba", tal i com es pot comprovar visitant el lloc http://www.blogger.com/www.naqba-catalunya.blogspot.com. El pacifisme autòcton també participa d'aquesta visió de part i així es mobilitza massivament quan hi ha un conflicte en el qual intervenen els USA o Israel i resten muts quan és Rússia qui ataca Geòrgia, aquest estiu passat, per exemple. L'antisionisme és la forma moderna de la judeofòbia d'origen cristià que actua sobredimensionant els fets de guerra responsabilitat d'Israel -reals i documentats pels mateixos historiadors isrealians- equiparant-los a la categoria de genocidis. Aquesta actitud poc rigurosa històricament i jurídicament cerca la banalització dels genocidis realment comesos i dels que es poden cometre en el futur (com les amenaces d'Esfandyar Rahim Masahei, vicepresident iranià: "El mundo debe destruir el Estado de Israel", mentre era a La Meca en companyia del president sudanès -veure La Aurora Digital del 10 de desembre del 2008).

El present atac de l'exèrcit israelià a Hamàs, prèvia provocació inevitable, com escriu encertadament Joan B. Culla, ha de ser tractat políticament, ateses les repercussions de caràcter estratègic que té en tots els ordres, tenint com a objectiu una pau justa i duradora que només és pot assolir a partir del mutu reconeixement de les parts enfrontades i el rigor històric i jurídic de les solucions proposades. I el primer pas és no banalitzar els conceptes polítics que hom fa servir per posicionar-se respecte del conflicte àrabo-isrealià.

ŝtultulo

Hodiaŭ, la plej ŝtulta inter la ŝtultuloj, na Rodrigues Sapatero, parolante pri Gazao, metis en la sama sako Hamason kaj Israelon. Por li ambaŭ havas nenian diferencon, nenian malsimilecon.
Diable, kun tiu estro, sia lando bezonas nenion!! Li sufiĉas.

Dona progressista

Del blog d'en Josep, Descans: el blog d'un home que descansa: Dones progres amb Hamàs, copio aquesta foto, perquè la trobo prou interessant. Ell diu que es tracta de n'Imma Mayol. Tal volta si. Però potser no, qui ho sap?
Sendube ŝi estas preta por traserĉi kaj murdi malamik-in-ojn. Eblas, kial ne?

Bonvolu

Visca Palestina Lliure del Hamàs.

For el Hamaso de Palestino.

Sufiĉas?

post kongresa sperto

Ĉar ne ĉiam mi povas partopreni en kongreso, nek nacia kaj nek internacia, kiam mi fine povas ĉeesti en unu el ili, mi multe esperas de ĝi, kaj kiam finiĝas la kongreso kaj mi analizas tion kio okazis, mi sentas malĝojon. Poste la demando estas, ĉu la partoprenado en ĝi, kaj la vojaĝo meritis la penon?
Mi aŭdis en prelego ke esperantismo ekzistas malgraŭ esperantistoj, ke Esperanto estas bonega ilo por la interkompreniĝo, tamen ne ĉiam la esperantistaro havas bonan kaj sufiĉan socian nivelon por labori favore al li. Pro tio, esperantismo ekzistas malgraŭ la esperantistaro. Kurioza aserto, ĉu?