12/12/08

post kongresa sperto

Ĉar ne ĉiam mi povas partopreni en kongreso, nek nacia kaj nek internacia, kiam mi fine povas ĉeesti en unu el ili, mi multe esperas de ĝi, kaj kiam finiĝas la kongreso kaj mi analizas tion kio okazis, mi sentas malĝojon. Poste la demando estas, ĉu la partoprenado en ĝi, kaj la vojaĝo meritis la penon?
Mi aŭdis en prelego ke esperantismo ekzistas malgraŭ esperantistoj, ke Esperanto estas bonega ilo por la interkompreniĝo, tamen ne ĉiam la esperantistaro havas bonan kaj sufiĉan socian nivelon por labori favore al li. Pro tio, esperantismo ekzistas malgraŭ la esperantistaro. Kurioza aserto, ĉu?

4/6/08

katolikaj aviadiloj bombardas Granollers, 70a datreveno

Hieraŭ ni rememoris la 70a datrevenon de la bombado en Granollers. Katolikaj italaj aviadiloj kiuj batalis favore la katolikahispana armeoj bombardis tiu senprotekta urbo. En omaĝo ni kopias novaĵon el www.e-noticies.cat, la 3an de Junio, 2008. Verkita de César Alcalá


Granollers: 70 anys després

La guerra civil espanyola fou el major conflicte bèl·lic sorgit a Europa després de la I Guerra Mundial. Aquella seguí les tàctiques napoleòniques amb la incorporació de l’aviació i els carros de combat. A més en la nostra es donaren quatre circumstàncies inèdites dintre de la història de les guerres. Per primera vegada: es bombardejaren les ciutats; s’evacuà als nens; es produí la migració de milers de persones per tot el territori republicà; s’exiliaren milers de persones. Aquesta setmana es commemora el 70è aniversari del bombardeig de Granollers i, per descomptat, hem de recordar-lo.

Amb anterioritat s’havia bombardejat Durango, Guernika, Barcelona, Madrid, Bilbao… El de Guernika fou el primer bombardeig de la història que una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva destrucció total. L’objectiu dels bombardejos sobre les ciutats i poblacions era atemorir a la població civil i desmoralitzar al bàndol republicà. No només Granollers patí l’atac dels avions. També: La Garriga, Cardedeu, Parets del Vallès, Mollet del Vallès, i Sant Celoni. No obstant això, el de Granollers, fou el més important del Vallès Oriental.

El 31 de maig de 1938, a les 9 del matí, 5 avions Savoia S-79 -el govern republicà els va confondre per Junkers- van deixar caure 60 bombes, en menys d’un minut, sobre Granollers. L’objectiu era la central elèctrica. Es van equivocar i les bombes van caure enmig de la capital del Vallès Oriental.

Llançaren 40 de 100 Kg., 10 de 20 Kg., i 10 de 15 Kg. Les bombes van caure en el carrer Gran; al carrer Josep Anselm Clavé; a la plaça de Maluquer i Salvador, coneguda tradicionalment com la del Bestiar o plaça de Can Sínia, on van deixar el seu patètic senyal en el quiosc Mulet; al carrer Espí i Grau; a la Fonda Europa i en els edificis confrontants; al carrer Marià Sans; al carrer de l'Enginyer; al carrer Barcelona; al carrer Nou, dit llavors Pí i Maragall; a la placeta de Sant Roc; al carrer Elisabets, avui Santa Elisabet; al carrer de Sastre; a la plaça de les Olles; al Portalet; a la Porxada. Les persones que caminaven pel carrer, o que estaven dintre de les seves llars, o a l’escola, o fent cua per a comprar, van rebre els estralls de la metralla. Les bombes tancaven el seu cercle infernal amb senyals al carrer Contestable de Portugal; al carrer del Lliri, dit llavors Blasco Ibáñez; al carrer Lletjós, avui Sant Josep de Calasanç; al carrer Pinós; al carrer Josep Umbert; al carrer Cabdil Pere Joan Sala o carrer del Sol; al carrer Corró o Layret; al carrer Travesseres; al carrer Catalunya; al carrer Girona; a l'Hospital; a l’avinguda Joan Prim; i al Camí Vell de Canovelles. En definitiva, unes setanta cases es van veure afectades total o parcialment per les explosions.

Els ferits foren traslladats a La Garriga, Vic, Centelles i Barcelona. En total va haver 161 ferits. La xifra dels morts, durant molts anys, oscil·là. En un primer moment s’establí en 205 persones. Avui dia es pot assegurar que van morir 224 com resultat del bombardeig.

L’Ajuntament va fer una avaluació dels danys que produí el bombardeig. L’estimació oficial parlava de 637.000 pessetes. Ara bé, fou molt més importants els danys personals, les irreparables pèrdues humanes. Poques famílies no tingueren entre els morts o ferits algun parent. Les restes mortals de les 205 persones, que en un primer moment quedaren comptabilitzades, foren enterrades a una fossa comuna que s’obrí a l’entrada del cementiri. Un informe detallat, dels 205 morts, fet una vegada finalitzada la guerra, donava la següent estadística: 20 homes morts menors de 16 anys; 50 homes morts majors de 16 anys; 21 dones mortes menors de 16 anys; 84 dones mortes majors de 16 anys; 30 persones sense identificar. De les 161 persones ferides, 106 eren dones i 55 homes, tots ells civils menys dos o tres militars.

Nombroses personalitats visitaren la ciutat: Álvarez del Vayo, ministre d'Estat; Ramón González Peña, ministre de Justícia; Segismundo Blanco, ministre d'Institució Pública i Sanitat; Escofet, alcalde accidental de Barcelona; Adalberto Tejada, ambaixador de Mèxic; els encarregats de negocis d’Anglaterra i Rússia; els agregats militars francès i britànic. Es van rebre nombrosos telegrames de Catalunya, Espanya i de l’estranger. El Partit Comunista francès realitzà un acte de condemna en el Velòdrom d'Hivern a Pares. Es van rebre ajudes econòmiques de la Generalitat de Catalunya, el Socors Vermell de Catalunya, ajuntaments, particulars, sindicats, col·lectivitats i entitats.

En homenatge a les 224 persones mortes com a conseqüència d’aquell primer bombardeig, que hom l’ha comparat amb el de Guernika, transcrivim el nom de les víctimes:

Abella Guasch, Maria; Abós Muzán, Domènec; Abranguin Cruz, Ayde; Abril Parera, Josepa; Adiego Redondo, Pilar; Agut Salvadó, Genoveva; Araceli; Argemi Oliveras, Carme; Artau Vallcorba, Joan; Badosa Malet, Joaquima; Barceló Godayol, Josep; Barnet Argemí, Carme; Baró Montañà, Maria; Barquet Serra, Pere; Bartrés Puig, Josepa; Bertran; Bertran Bernadas, Antoni, Bobés Muñiz, Carme; Bonet Serra, Joan; Braza Llaneza, Delfina; Brutau Rosàs, Àngela; Cabanas Jordà, Climent; Cabot Manyosa, Enric; Calderón Gómez, Just; Campins Raventós, Genís; Canal Miralpeix, Joan; Capella Prats, Francesca; Casademunt Armengol, Maria; Casanovas Sabatés, Francesca; Cassà Forns, Rita; Castany Subirats; Joan; Chacón Oliver, Maria; Clavell Pere, Joaquima; Climent Linares, Antoni; Comas Tourné, Josep; Corcera Ferriz, Amàlia; Cort Julià, Joaquim; Cuevas Agudode, Emília; Cunillra Franés, Josepa; Díaz Zapico, Araceli; Dosruis Arnau, Agustina; Dueso Salamero, Irene; Duran Balscà, Maria; Duran Tàpias, Miquel; Echevarria Urquia, Eustaquio; Elias Aymeric, Joan; Estaper Clavell, Ramona; Estragués Fornés, Joaquima; Estruel Riba, Mª Lluïsa; Falguera Busquets, Elvira; Farré Mallena, Enriqueta; Feliu Arenas, Jacint; Fernández Vidal, Rosa; Ferrer Colom, Antònia; Ferrer Xaus, Josep; Font, Josep; Formenti Puignan, Pere; Freginals Cumella, Antònia; Gabarras Jordà, Climent; Galiana Alegre, Neus; Gallo del Río, Balbina; Galobrdes Clará, Lluís; Garballo, Llibertat; Garcia Grisol, Francesca; Garcia Grisol, Maria; Garcia Marco, Mundeta; Garcia Signes, Joaquima; Garrell Alsina, Ventura; Garrell Pey, Esteve; Giménez Borruezo, Lluís; Ginjaume Pinó, Montserrat; Gli Travé, Carme; Gómez Gómez, Domènec; González Campos, Teresa; González Zamora, Celestina; Grau Camps, Madrona; Gubern Puig, Maria; Guinart Saborit,Julià; Illa Colomé, Josep; Jacas Cusidó, Josep; Jané Busom, Maria; Joaquima; Juan Laxa, Carme; Julià Salabert, Josep; Juncà Mas, Francesca; Juncà Mas, Josepa; Jusà Tando, Teresa; Juvany Claret, Amadeu; Larrosa Juncà, Josep; Linares, Maria; Lleonart Tarrés, Àngela; Llobet Gurgui, Àngel; Llobet Riera, Josep; López Secades, M. Purificació; Lorca García, Victorià; Magria Comas, Francesca; Mañé Cornellà, Maria; March Guinart, Josepa; Marcos Gracia, Francesca; Margenat Badell, Pere; Maria Velázquez, Elena; Marín Sánchez, Elena; Martí Lluís, Concepció; Martí Plana, Núria; Martorell Bara, Àngela; Maza Canales, Josep de la; Melo Checa, Basilia; Mercè Rovira, Carme; Molist Bartrés, Joan; Mompart Costa, Rosa; Moncau Ser, Agnès; Monclús Alentoran, Francesca; Montañà Arnau, Paula; Mora Riera, Àngela; Moreno Aro, Carles; Morera Barneza, Teresa; Mulet Martorell, Antoni; Navarro Brunet, Raimon; Nobrera Fernández, Josepa; Noriega Olivella, Pere; Noriega Rincón,Manuel; Novell Garriga, Jaume; Nualart Villaret, Santiago; Oliart Terradas, Josepa; Oliveras Pla, Antoni; Pagès Palau, Assumpció; Pagès Palau, Mercè; Palanques Carbonell, Manuel; Pareja Reixa, Maria; Pedragosa Arasa, Bartomeu; Pedrals Blanchart, Llorença; Pérez Tornavell, Àngela; Planas Andreu, Carolina; Pons Ferrer, Marti; Pont González Anicet; Pou Masó, Salvador; Pou Vila, Joan; Pueblador Monclús, Emília; Puig Floriach, Jaume; Pujol Jumà, Ferran; Pujol Vergés, Isabel; Pujol, Ferran; Punsetí March, Miquel; Redondo Repiso, Eugènia; Requena Martínez, Elena; Ribalta Pladevall, Josep; Riera Capdevila, Sebastià; Riera Cavallé, Julià; Riera Vila, Rosa; Riera, Teresa; Rión Maña, Assumpció; Ríos Murillo, Esteve; Riudoms Giral, Dolors; Roca Baleda, Anna; Roca Julià, Jaume; Roca Prat, Filomena; Rodríguez Batlle, Trinitat; Rodríguez García, Carme; Rodríguez Martí, LLúis-Antoni; Roig Arbonès, Mercè; Roque Sitja, Emília; Rosquellas Tuset, Josep; Rovira Pelegrí, Josep; Rovira Tonat, Isaac; Sabadell Grau, Dolors; Sagués Clapés, Pere; Saló Torres, Francesc; Salvadó Vidal, Maria; Samón Monràs, Antònia; Samón Riera, Jaume; Sans Puigdomènech, Maria; Santaeugènia Torrents, Emília; Sarroca Margarit, Agustí ; Sayol Palmera, Teresa; Segoia Garcia, Patrici; Serra Puigoriol, Carme; Serra Sabater, Maria; Sindreu Mas, Joaquima;Sitjà Freixa, Concepció; Solà González, Elisa; Solà Roca, Joaquim; Soldevila Castelló, Joan; Soler Hernández, Francesca; Solsona Girbau, Elvira; Solsona Girbau, Teresa;Tàpias Vidal, Joaquima; Teruel López, Melciora-Eulàlia; Torrabadell Andols, Engràcia; Torres Casasas, Anna; Tortosa Iniesta, Joan; Trullàs Cadevall, Lluís; Ulldemolins Carrancà, Francesc; yà Terrades, Josepa; Vall Salvadó, Prim; Vernet Barnes, Anna; Vila Travessera, Maria; Viladerram Tàpias, Antoni; Villà Farrès, Manuel; Vito Torras, Anna; Vivó Señorlí, Marià; Xans Traé, Carme; Zaiz Tarrés, Miracle

2/6/08

Marŝo festanta la 60an datrevenon de la fundo de Israelo en Barcelono



Hodiaŭ matene mi legis en katalunan retan ĵurnalon, pli konkrete notícies.cat, ke hieraŭ pli ol mil kuraĝuloj celebris en Barcelono la 60an datrevenon de la fundo de Israelo, marŝante tra la Diagonala bulevaro. Dum la evento oni kunportis plurajn sendependajn katalunajn flagojn, kiujn marŝis kune kun israelaj flagoj. Malgraŭ la pluvo, tiujn kuraĝuloj festis, ke Israelo vivas, kaj vivos. Jen la novaĵo


Un miler de catalans, molts amb banderes independentistes, s'han manifestat aquest matí per la Diagonal de Barcelona per a commemorar el 60è aniversari de la constitució de l'Estat d'Israel, segons fonts que han participat en l'acte. La marxa, en alguns moments sota la pluja, ha tingut lloc des de la Plaça Francesc Macià fins al Palau de Pedralbes. L'acte ha estat organitzat per les comunitats jueves de Catalunya en coincidència amb altres marxes arreu del món. La commemoració ha comptat amb la presència de la poetessa Marta Pessarrodona i el cònsol d'Israel a Barcelona.

27/5/08

Dones i homes sionistes ajuden les víctimes a Ciutat del Cap

Los judíos de Ciudad del Cabo ayudan a las víctimas
Las comunidades judías de Somerset West y Strand, en las afueras de Ciudad del Cabo, en Sudáfrica, se unen para ayudar a los miles de refugiados africanos que huyen de la violencia étnica que se está extendiendo a la provincia del Cabo.
Decenas de inmigrantes extranjeros y refugiados que buscaron trabajo en el sur de África fueron asesinados en una ola de violencia que sacude al país.
La mayoría de los asesinados son adolescentes negros sudafricanos desempleados de 15 a 20 años de edad.
En una reunión celebrada en Somerset West, los grupos Bnot Zion y la Organización Internacional de Mujeres Sionistas se movilizaron para preparar comida, recoger mantas y otros productos esenciales y distribuirlos a los necesitados, la mayoría de los cuales se han refugiado en las iglesias en la provincia del Cabo.
El movimiento se produce tan sólo unos días después que la organización que agrupa las comunidades judías de dicho país decidió la movilización para reunir ayuda.
Un ciudadano prominente judío de Somerset West, que posee varios puntos de venta de comida rápida, ha comenzado la donación de alimentos. Alrededor de diez mil refugiados africanos se encuentran actualmente bajo protección del Ejército en tiendas de campaña en torno a las iglesias en la zona.

16/5/08

Palestina Hamas'o, tio signifas novan pakton Ribbentrop-Molotov

La 23-an de aŭgusto 1939, la ministroj de eksteraj aferoj de Nazia Germanio kaj Sovetunio, subskribis en Moskvo interkonsenton pri reciproka neagreso kaj ekonomia kunlaborado. Ĉi tiu interkonsento estis konata per Pakto Ribbentrop- Molotov kaj signifis la saĝon inter du ideologioj ofte kontraŭstaritaj: la naziisma kaj la marksisma-leninisma. Ofte la historio komplezas al ripetado de cirkonstancoj kaj de scenejoj. Hodiaŭ ĉi tiu interkonsento troviĝas en Gazo, kun la organizo Hamas'o. Pluraj organizoj naziisma-islamismaj kaj marksisma-leninismaj kuniĝis kun la sola celo perforti la loĝantaron palestinan kaj daŭrigi la batalon kontraŭ semita. Ili kunigas sian volon, la kontrolo de la loĝantaro palestina pri kiu ne havas neniun respekto, kaj direkti kontraŭ la apuda stato. Ĉi tiu estas la vera nakbao.


El 23 d'agost de 1939, els ministres d'exteriors d'Alemanya i de l a Unió Soviètica signaven a Moscú un pacte de no agressió. Aquest acord ha estat conegut per Pacte Mólotov-Ribbentrop, i ha significat l'enteniment entre dues ideologies sovint oposades: el nazisme i el marxisme-leninisme.
Sovint la història es complau a repetir circumstàncies i escenaris. Avui aquest pacte el trobem a Gaza amb el Hamàs. Diverses organitzacions de caire naziislamistes i marxistes-leninistes estan unides amb el sol propòsit de mantenir captiva la població palestina i continuar la batalla antisemita. Els uneix la voluntat estatalista de dirigir les masses, per les quals no tenen cap respecte, contra l'estat veí. Aquesta és l'autèntica naqba.

15/5/08

Sufiĉas - Ja n'hi ha prou -


Legenda en pluraj blogoj el Katalunio:



Ja n´hi ha prou de bestiesses. Qué hi té a veure la història dels jueus gironins amb el conflicte d´Orient Mitjà?. L´objectiu és el de sempre: utilitzar com a excusa la suposada simpatia envers els àrabs palestins per a denigrar la historia del poble jueu, la seva cultura, les seves tradicions o els seus museus o sinagogues; es a dir amb l´excusa de la solidaritat amb la causa palestina, manifesten obertament la seva judeofòbia.


8/5/08

Festotago

Sendube, hodiaŭ mi festas.
Hodiaŭ en haatzmauta tago.
Ke vivu, ke vi festu, multaj jaroj.
En lando Ciona, en Jerusalemo.

Ĉe la tombo de patrino Raĥel
festu vi, senlace festu,
hodiaŭ kaj ĉiutage,
en juda kaj ciona lando.
Festu, festu vi, festu ciu el vi.

5/5/08

Omaĝado


Mi peras,

La venonta 10 de Majo je la 12:30, sabate, en la Tombejo de Fuencarral de Madrido la Asociación de Descendientes del Exilio español celebros la Feston de la Eŭropa Liberigo (1936-1945). Tie ĉi ni omaĝos la Internaciaj-Brigadistojn, en la loko kie estis enterigitaj multaj el tiuj herooj, ankaŭ ni omaĝos la aviadistojn, tankistojn kaj aliajn volontulojn rusajn kiuj batalis kontraŭ la faŝismo en nia lando, en la unua batalo de la IIa Mond-Milito, kaj la hispanajn respublikanojn kiuj luktis kaj mortis por la Libereco ekstere de Hispanio (1939-1945). En tiu ĉi evento partoprenos, inter aliaj, la Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales, la Asociación de Antiguos Guerrilleros en Francia, el Presidente de las Comunidades Judías en España kaj reprezentantoj de pluraj eŭropaj ambasadoj. Ni kore invitas al la membroj de la lerta LGE ĉeesti kaj ni dankos la disvastigon de ĉi tiu akto. Asociación de Descendientes del Exilio español (Asocio de Posteulinoj de la hispana Ekzilo).

3/5/08

Brigadistes jueus a la Guerra Civil.

Oni povas legi en la hodiaŭa ĵurnalo Avui, el Barcelono, ke la venonta lundo la 5a majo je la 23:30, en Canal33 ni vidos dokumentan programon pri la partoprenado de judaj volontuloj, kiuj venis el Palestino por batali kontraŭ faŝismon en la Milito Hispana de la jaroj 36-39. Ĝi nomiĝas "Madrid abans que Hanita". El 300 volontuloj mortis 70 kaj pluraj aliaj dum la dua mondmilito. Ni vidos sian historion kaj partoprenos vivantajn protagonistojn.

29/4/08

Katolikaj aviadiloj bombardas Barcelonon

La pasinta semajno mi ĉeestis en ekspozicio ĉe la stacio Universitato de la Barcelona metroo. En ĝi oni montras bombardadojn en Barcelono, kiuj okazis dum la milito 1936-1939a. Signife, tie estas legeblaj nomoj kaj familiaj-nomojn de la viktimoj. Ankaŭ, multaj el ili aperas laŭ esprimo de nekonata ulo.
Sed, estis italaj aviadiloj, kiuj bombardadis plurfoje mian landon. Ili batalis favore la faŝisman Hispanion. Pluraj aspektoj ankoraŭ restas por analizi; unuj el ili fakte estis la religia. Italoj kaj hispanoj religie estis katolikoj, konklude katolikoj agis, legu bombardadis, kaj katolikoj ricevis bombardadojn. Tiel, katolikaj militistoj bombardadis katolikajn populaciojn. Kiam la ribeluloj eniris en Eŭskio, militestroj kondamnis al morto katolikajn pastrojn pro sia laboro favore Eŭskio. Denove, aro da katolikaj militistoj mortpafis katolikajn pastrojn, kaj katolikajn ulojn, sub la argumento, ke ili estis kontraŭuloj. Tio okazis same en Majorko, kie aro da militistoj, ĉiuj katolikoj, mortpafis katolikan pastron. Pro tio, plurfoje mi pensas, ke la milito 36-39a devas esti analizata kiel katolika milito. Kaj estas la katolika pensmaniero, kiu direktas siajn sekvantojn al fanatismo. Jes, katolika milito, certe. Kial ne?

23/4/08

En Jeruralemo, 25 jaroj antaŭe 1a parto

Tio okazis fine septembro, 1983a, en Jerusalemo. Mi, kune kun mia familio, ĉeestis en tiu momento en la israela ĉefurbo. En tiu tempo ni loĝis en Ramat Raĥel, bela kibuco kuŝante en la pinto de monteto, ekde kie ni rigardis Betlehemon, kaj aliflanke la montaron, kiun ĉirkaŭas Jerusalemo.
Unu tago iomete malvarma, ĉiuj scias ke fine septembro la vetero en Jerusalemo povas esti tre malseka kaj malvarma. Do, iu tago fine septembro, ni planis viziti gravan Esperantiston, poeto kaj verkisto, ni vizitis Jozefo Kohen-Cedek-n, kiu loĝis en la limo de Reĥavia, en la strato Kerem Kajemet.
Mi tuŝis la pordon kaj ĵus mi ekis prononci esperantan saluton, tuj la poeto ordonis al ni: -Eniru, bonvolu, bonvolu.
Li kaptis, ke pro malvarmeca vetero ni ek malvarmiĝis, kaj rapidege li aranĝis kaj donis al ni laktokafojn, biskvitojn, kaj dolĉajn vortojn.
Ni parolis pri Esperanto, pri Esperantio, pri Lazaro Zamenhof, kiun li konis estante knabo. Ankaŭ parolis ni pri Israelo, pri historio, pri mil aventuroj ....
En alia tago mi revenos al ĉi tiu temo, nune mi aldonas la tradukon farita de Jozefo Kohen-Cedek en 1978, de Hatikva, la israela himno, kiu mi alkutimiĝas kanti aŭdante la version faritan de Ronnie Cohen :

La Espero

Se en kor-interno
De anim-sincer´
Ĝermas am-kerno
Al patruja ter´
Al rand´ orienta
Per sopir-magi´
Nin, sentimenta
Tiras nostalgi´.

La Esperon ne forperdas ni
Tra miljaroj de sufer´ kaj prem´
Ke ni liberaj vivos en uni´
En land´ Ciona, en Jerusalem´.

22/4/08

En la mort d'un brigadista jueu a la guerra del 36-39.

Copio de Le Monde


Nécrologie

Emanuel Mink, une figure de la guerre civile espagnole

LE MONDE | 10.04.08 | 15h58 • Mis à jour le 10.04.08 | 15h58

Le 29 mars est mort, à Paris, Emanuel "Mundek" Mink, une des figures légendaires de la guerre civile espagnole et de la Résistance.

Mink était né le 23 avril 1910 à Tomaszow, en Pologne. En 1935, il avait émigré à Anvers, aux Pays-Bas. Membre du Club sportif des ouvriers juifs Yask, il appartenait à l'équipe belge qui devait participer à la Spartakiade, les Jeux olympiques ouvriers de juillet 1936 à Barcelone. Lorsque cette manifestation fut annulée en raison du putsch militaire de Franco, beaucoup de sportifs ouvriers juifs restèrent en Espagne. Ils furent des volontaires de la première heure.

Dès le 23 juillet 1936, Emanuel Mink était en route pour le front, engagé dans la première unité internationale de la guerre d'Espagne. En décembre 1937, l'unité juive "Botwin" fut créée dans le cadre de la XIIIe Brigade internationale Dombrowski. "Botwin" avait même son propre journal sur le front, rédigé en yiddish. L'unité combattit dans l'Estrémadure, dans la Sierra de Pandols et, pour finir, dans la bataille de l'Ebre.

PRISONNIER NUMÉRO 28413

Au cours de sa courte année d'existence, elle fut placée sous la direction de huit commandants successifs. Seuls deux d'entre eux survécurent à la guerre, dont le lieutenant Mink, deux fois blessé. Emanuel Mink combattit jusqu'en février 1939 en tant qu'officier de l'"Agrupación Internacional", qui couvrit la fuite des républicains en France. Par la suite, il fut interné dans les camps de Gurs, Argelès et Saint-Cyprien. Avec d'autres camarades, il organisa une évasion. Pendant la guerre, Mink fit partie des premiers combattants du mouvement de résistance FTP-MOI.

Le 20 août 1941, il fut arrêté à Paris et emprisonné au camp de Drancy ; de là, il fit partie d'un convoi pour Auschwitz le 27 mars 1942. Emanuel Mink, le prisonnier numéro 28413, fut un des agents actifs de la résistance interne dans le camp d'Auschwitz. En octobre 1944, il fut déporté au camp de Stutthof, avant d'être transféré plus tard au camp de concentration de Natzweiler. En avril 1945, il fut libéré par la division Leclerc.

En 1949, Emanuel Mink retourna en Pologne. Après le déchaînement de la campagne antisémite de 1968, orchestrée par le général Moczar et par Gomulka, il revint s'installer à Paris avec sa famille. Il renvoya au régime communiste, pour lequel il s'était battu pendant des années, tous les insignes de bravoure militaire qui lui avaient été décernés. Sa pension militaire, on ne peut plus méritée, avait été supprimée.

Emanuel Mink était un homme extraordinairement engagé, courageux et chaleureux.

Arno Lustiger (Historien)