27/6/10
Ha arribat l'hora de la desfilada de tomàquets
A vegades les coses són tan senzilles. Quina joia una desfilada de tomàquets. És per això que copio aquest article i mitjançant el traductor de google el passo al català.
Ha arribat l'hora de la desfilada de tomàquets
Per Ben Dror Yemini (Maariv 1910.04.20) a Guys International News
Dijous 24 juny, 2010 - 18:31
Hi ha països que exporten drogues: l'Afganistan amb la protecció dels talibans, Líban amb l'empara de Hezbollah. Un quilo d'heroïna significa uns 50 mil dòlars al exportador. Israel, a diferència d'això, exporta un producte agrícola: llavors de tomàquet, d'un tipus, en especial, millorat. Un quilo costa molt més que or: 350 mil dòlars. Ja no cal dir: "Val com l'or en pols" sinó que ha de dir: "Val com els tomàquets". No existeix, en el món, un altre país que obtingui aquests preus. No es necessiten traficants ni cal fraccionar, en petites porcions, per augmentar els beneficis.
Cal un cap que "ens" s'inventi patents (ens [Israel] ubiquem en el tercer lloc mundial en el registre de patents per persona). Quan un virus mortal va danyar els camps fèrtils a la Xina (la major productora de tomàquets del món, 32 tones l'any), va ser la petita Israel la que va crear un antídot per al virus, que va reconstruir la producció de l'enorme nació.
Israel és molt més del que ens dibuixen els informes dels mitjans. Per tant convé, per un moment, deixar els problemes corrents, la crisi amb Obama, la corrupció del govern, els subsidis per a la infància i la construcció en els assentaments. Aquestes són les coses que ens ocupen tots els dies de l'any.
Avui ens és possible allunyar-nos, un moment, dels problemes corrents per concentrar-nos en la impressionant creació que té lloc aquí i el seu nom és Estat d'Israel. ¿Impressionant creació? Sí No és un error d'escriptura.
La Israel real està allunyada "anys llum" de la seva imatge. És un país efervescent, desenvolupat, joiós, festiu i en especial, que crea i desenvolupa. Si ens aturem a pensar com Israel exporta llavors de tomàquet, el valor arriba com 16 d'or, s'ha de recordar que, la despesa, en concepte de recerca i desenvolupament es troba en l'ordre del 4,6% del seu PIB. Es tracta del primer, en el món, fins i tot després de les retallades, Israel continua sent líder. El nombre d'investigadors, en relació a la població, és de 6 per cada 1000 (segon lloc mundial), el percentatge d'investigadors en el sector de negocis és del 2,1% (primer lloc mundial) i nombre d'articles científics en relació a la de la població és de 800 per cada milió (tercer lloc mundial).
El Consell de Recerca Europeu (ERC) és l'autoritat que distribueix els més prestigiosos subsidis destinats a científics investigadors. Fins ara, 66 israelians els van obtenir (menys de 600 científics, en total, van accedir als subsidis). En relació a la seva mida, Israel és el país líder en l'àrea. Així, per exemple, el 2009, 6 israelians van obtenir els estipendis (davant 16 de la Gran Bretanya i 12 de França), és a dir, per càpita, Israel és líder.
Al 2008 una israeliana va obtenir el primer lloc en la qualificació de científics que van presentar propostes. Va ser la Doctora Júlia Kempe de la Facultat de Ciències de la Computació de la Universitat de Tel Aviv qui va obtenir el primer lloc, en la qualificació dels científics, per les seves propostes presentades. Un èxit meritori.
A Israel hi ha una Direcció que s'ocupa del tema (ISERD), que funciona sota la supervisió del Ministeri de Ciència. Segons les dades de l'Institut d'Informació Científica, ISI, que revisa el nivell dels articles científics en una llista d'àrees, per la seva qualitat (la mesura d'avaluació és el nombre de citacions), Israel es troba en el setè lloc del món ( Al costat de Alemanya).
Cal suposar que, en el mesurament de publicacions de qualitat per càpita, Israel ocuparà el primer lloc mundial. Israel és un dels vuit països de la Terra que compten amb la capacitat d'enviar naus a l'espai. A Israel es va desenvolupar un mètode avançat, capaç de detectar el càncer en etapes primerenques. A Israel es van desplegar alguns programes que lideren el món, com la transferència de veu a Internet (VOIP), el popular programa mundial de funcionament de XP, programes de defensa de virus i molt més. El Disc ON - KEY, és un producte obligatori en l'àrea de la computació i va ser desenvolupat, per primera vegada, a Israel. ICQ va ser desplegat a Israel, com també el mètode de transferència de missatges a través del telèfon mòbil, SMS.
Si retornem a l'agricultura, la producció de llet de la vaca israeliana és la més alta del món, 12 mil litres de llet l'any. Després d'ella, Estats Units en el segon lloc amb 9.500 litres i Europa de l'Oest en el tercer lloc amb 7.500 litres per vaca, a l'any. La seva qualitat és de la més alta del món.
És important, i no només per a Israel. La major part dels èxits d'Israel es troben, justament, a l'àrea en la qual ajuda a tota la humanitat. Així, per exemple, el mètode de reg per goteig estalvia quantitats enormes d'aigua al món, que té cada vegada menys líquid vital a la seva disposició.
La manera de dessalinització de l'aigua és el més estalviador dels mètodes existents i Israel és líder mundial en l'àrea. Així també, el desenvolupament de nutrients per al creixement del blat de moro, blat, cigrons i patates, que produeixen collites més grans fins i tot en regions sense aigua. Per exemple, Israel va aconseguir augmentar la producció de cigró en regions àrides i portar-les de 70 Kg per Dunamar a 200 Kg És un enorme aportació per enfrontar la fam al món.
Fa dos anys, en una nota anterior pel "Dia de la Independència", vaig proposar crear una nova mesura: aportació a la humanitat, per càpita. Israel no és líder en ingrés per habitant ni en els èxits dels alumnes en el sistema educatiu. Però, sembla, que hi ha necessitat d'una comprovació que avaluï l'aportació de cada país a la humanitat: un argument que avaluï l'aportació de cada estat a les troballes científics que aporten a la generalitat, al desenvolupament dels medicaments, a una agricultura eficient , l'estalvi en aigua, la qualitat de vida, energia verda i més. Una acumulació de dades no sistemàtica, com es porta a terme ara, pot donar compte que Israel té una seriosa probabilitat d'ocupar un lloc important i fins, és molt possible, que el primer lloc. En un lloc Israel ocupa el primer lloc des de fa no pocs anys. Estudis globals, com ara la BBC, revela que l'opinió pública mundial veu a Israel el país més perillós per a la pau del món ". Cada tant intercanviem llocs amb l'Iran o Corea del Nord, però, en aquesta avaluació, sempre estem al cim.
Aquesta increïble contradicció, entre l'Israel veritable i la seva imatge al món és més que preocupant. És exactament la bretxa entre el jueu dels anys '30, com "Perillós per a la Humanitat" i el jueu veritable. No és que Israel hagi d'estar exempt de crítiques. Israel també ofereix al món justificació per a aquests atacs. Així i tot, estem en una situació d'enorme bretxa entre el "Israel real", efervescent, investigador, desenvolupat, que aporta a la humanitat i aquest Israel que es transparenta a través de les publicacions periodístiques i acadèmiques.
Israel no requereix una desfilada militar. Ni tancs ni míssils de llarg abast. Israel necessita d'una desfilada de llavors de tomàquet i altres nutrients, impressionants patents, desenvolupament de medicaments, alta tecnologia i més. No és que això resoldrà alguns dels problemes difícils que enfronta. No és que això dissuadirà als Goldstone ni que impedirà a un periodisme rabiós sinó que, la negativa, es va convertir - per a nosaltres - en el principal. Som un país que "menja" als seus habitants. Estem enamorats de la pallissa externa i de la pròpia. Per tant, som mereixedors d'una foto una mica més lògica. Tenim de què enorgullir-nos.
Ha arribat l'hora de la desfilada de tomàquets.
Enhorabona, afegeixo jo, i quina enveja que fan...
Ha arribat l'hora de la desfilada de tomàquets
Per Ben Dror Yemini (Maariv 1910.04.20) a Guys International News
Dijous 24 juny, 2010 - 18:31
Hi ha països que exporten drogues: l'Afganistan amb la protecció dels talibans, Líban amb l'empara de Hezbollah. Un quilo d'heroïna significa uns 50 mil dòlars al exportador. Israel, a diferència d'això, exporta un producte agrícola: llavors de tomàquet, d'un tipus, en especial, millorat. Un quilo costa molt més que or: 350 mil dòlars. Ja no cal dir: "Val com l'or en pols" sinó que ha de dir: "Val com els tomàquets". No existeix, en el món, un altre país que obtingui aquests preus. No es necessiten traficants ni cal fraccionar, en petites porcions, per augmentar els beneficis.
Cal un cap que "ens" s'inventi patents (ens [Israel] ubiquem en el tercer lloc mundial en el registre de patents per persona). Quan un virus mortal va danyar els camps fèrtils a la Xina (la major productora de tomàquets del món, 32 tones l'any), va ser la petita Israel la que va crear un antídot per al virus, que va reconstruir la producció de l'enorme nació.
Israel és molt més del que ens dibuixen els informes dels mitjans. Per tant convé, per un moment, deixar els problemes corrents, la crisi amb Obama, la corrupció del govern, els subsidis per a la infància i la construcció en els assentaments. Aquestes són les coses que ens ocupen tots els dies de l'any.
Avui ens és possible allunyar-nos, un moment, dels problemes corrents per concentrar-nos en la impressionant creació que té lloc aquí i el seu nom és Estat d'Israel. ¿Impressionant creació? Sí No és un error d'escriptura.
La Israel real està allunyada "anys llum" de la seva imatge. És un país efervescent, desenvolupat, joiós, festiu i en especial, que crea i desenvolupa. Si ens aturem a pensar com Israel exporta llavors de tomàquet, el valor arriba com 16 d'or, s'ha de recordar que, la despesa, en concepte de recerca i desenvolupament es troba en l'ordre del 4,6% del seu PIB. Es tracta del primer, en el món, fins i tot després de les retallades, Israel continua sent líder. El nombre d'investigadors, en relació a la població, és de 6 per cada 1000 (segon lloc mundial), el percentatge d'investigadors en el sector de negocis és del 2,1% (primer lloc mundial) i nombre d'articles científics en relació a la de la població és de 800 per cada milió (tercer lloc mundial).
El Consell de Recerca Europeu (ERC) és l'autoritat que distribueix els més prestigiosos subsidis destinats a científics investigadors. Fins ara, 66 israelians els van obtenir (menys de 600 científics, en total, van accedir als subsidis). En relació a la seva mida, Israel és el país líder en l'àrea. Així, per exemple, el 2009, 6 israelians van obtenir els estipendis (davant 16 de la Gran Bretanya i 12 de França), és a dir, per càpita, Israel és líder.
Al 2008 una israeliana va obtenir el primer lloc en la qualificació de científics que van presentar propostes. Va ser la Doctora Júlia Kempe de la Facultat de Ciències de la Computació de la Universitat de Tel Aviv qui va obtenir el primer lloc, en la qualificació dels científics, per les seves propostes presentades. Un èxit meritori.
A Israel hi ha una Direcció que s'ocupa del tema (ISERD), que funciona sota la supervisió del Ministeri de Ciència. Segons les dades de l'Institut d'Informació Científica, ISI, que revisa el nivell dels articles científics en una llista d'àrees, per la seva qualitat (la mesura d'avaluació és el nombre de citacions), Israel es troba en el setè lloc del món ( Al costat de Alemanya).
Cal suposar que, en el mesurament de publicacions de qualitat per càpita, Israel ocuparà el primer lloc mundial. Israel és un dels vuit països de la Terra que compten amb la capacitat d'enviar naus a l'espai. A Israel es va desenvolupar un mètode avançat, capaç de detectar el càncer en etapes primerenques. A Israel es van desplegar alguns programes que lideren el món, com la transferència de veu a Internet (VOIP), el popular programa mundial de funcionament de XP, programes de defensa de virus i molt més. El Disc ON - KEY, és un producte obligatori en l'àrea de la computació i va ser desenvolupat, per primera vegada, a Israel. ICQ va ser desplegat a Israel, com també el mètode de transferència de missatges a través del telèfon mòbil, SMS.
Si retornem a l'agricultura, la producció de llet de la vaca israeliana és la més alta del món, 12 mil litres de llet l'any. Després d'ella, Estats Units en el segon lloc amb 9.500 litres i Europa de l'Oest en el tercer lloc amb 7.500 litres per vaca, a l'any. La seva qualitat és de la més alta del món.
És important, i no només per a Israel. La major part dels èxits d'Israel es troben, justament, a l'àrea en la qual ajuda a tota la humanitat. Així, per exemple, el mètode de reg per goteig estalvia quantitats enormes d'aigua al món, que té cada vegada menys líquid vital a la seva disposició.
La manera de dessalinització de l'aigua és el més estalviador dels mètodes existents i Israel és líder mundial en l'àrea. Així també, el desenvolupament de nutrients per al creixement del blat de moro, blat, cigrons i patates, que produeixen collites més grans fins i tot en regions sense aigua. Per exemple, Israel va aconseguir augmentar la producció de cigró en regions àrides i portar-les de 70 Kg per Dunamar a 200 Kg És un enorme aportació per enfrontar la fam al món.
Fa dos anys, en una nota anterior pel "Dia de la Independència", vaig proposar crear una nova mesura: aportació a la humanitat, per càpita. Israel no és líder en ingrés per habitant ni en els èxits dels alumnes en el sistema educatiu. Però, sembla, que hi ha necessitat d'una comprovació que avaluï l'aportació de cada país a la humanitat: un argument que avaluï l'aportació de cada estat a les troballes científics que aporten a la generalitat, al desenvolupament dels medicaments, a una agricultura eficient , l'estalvi en aigua, la qualitat de vida, energia verda i més. Una acumulació de dades no sistemàtica, com es porta a terme ara, pot donar compte que Israel té una seriosa probabilitat d'ocupar un lloc important i fins, és molt possible, que el primer lloc. En un lloc Israel ocupa el primer lloc des de fa no pocs anys. Estudis globals, com ara la BBC, revela que l'opinió pública mundial veu a Israel el país més perillós per a la pau del món ". Cada tant intercanviem llocs amb l'Iran o Corea del Nord, però, en aquesta avaluació, sempre estem al cim.
Aquesta increïble contradicció, entre l'Israel veritable i la seva imatge al món és més que preocupant. És exactament la bretxa entre el jueu dels anys '30, com "Perillós per a la Humanitat" i el jueu veritable. No és que Israel hagi d'estar exempt de crítiques. Israel també ofereix al món justificació per a aquests atacs. Així i tot, estem en una situació d'enorme bretxa entre el "Israel real", efervescent, investigador, desenvolupat, que aporta a la humanitat i aquest Israel que es transparenta a través de les publicacions periodístiques i acadèmiques.
Israel no requereix una desfilada militar. Ni tancs ni míssils de llarg abast. Israel necessita d'una desfilada de llavors de tomàquet i altres nutrients, impressionants patents, desenvolupament de medicaments, alta tecnologia i més. No és que això resoldrà alguns dels problemes difícils que enfronta. No és que això dissuadirà als Goldstone ni que impedirà a un periodisme rabiós sinó que, la negativa, es va convertir - per a nosaltres - en el principal. Som un país que "menja" als seus habitants. Estem enamorats de la pallissa externa i de la pròpia. Per tant, som mereixedors d'una foto una mica més lògica. Tenim de què enorgullir-nos.
Ha arribat l'hora de la desfilada de tomàquets.
Enhorabona, afegeixo jo, i quina enveja que fan...
26/6/10
Pri Lilit aŭ Lilito
Ĉiuj el miaj familianoj kaj amikaro scias pri la forta influo de Lilit al/kaj en mia persono. Delonge Lilit ludis gravan rolon ĉe mi. Eble pro tio kelkfoje plenplene da nostalgio mi sopiras pri sia persono. Ne al la tutaj homoj oni ŝtelis sian dunaskitan fratinon. Kune mi inkludas fotaĵojn pri Lilito, en ili oni serĉas la plej bonan manieron por savi siajn geinfanojn de la perversa agado de la fama Lilito.
25/6/10
Guilad, el noi d'Israel
Copio de HASBARA-ts
Cada dia pensem en ell. Està entre nosaltres perquè forma part de nosaltres. I el nostre cor i les nostres esperances l'acompanyen. Gilad Shalit és un jove de 23 anys segrestat avui fa quatre anys pels lacais del terror i la intolerància. Gilad Shalit és un soldat d'Israel.
Avui no volem perdre el temps analitzant la sordidesa dels nostres enemics, la covardia de la majoria dels nostres polítics, la mesquinesa dels mitjans de comunicació o l'estultícia d'aquells que es consideren bellísimes persones i que sense informar-se ni prendre's la molèstia de pensar es deixen arrossegar per la imatge trucada i la propaganda antisemita disfressada de pietisme.
Si bé és cert que la història i la vida no es poden reduir a un relat de bons i dolents, també ho és que existeix la bondat i la maldat. Fa poc menys d'un mes un grup d'agitadors i de feixistes embarcats en una flotilla van intentar confondre el món presentant-se com a humanitaris pacifistes violant la sobirania d'Israel, cantant "morin els jueus" i atacant violentament els seus soldats. Aquests matexos "pacifistes" dies abans s'havien negat a lliurar una carta de confort adreçada a Gilad Shalit per la seva família : això és maldat. I ho és la manipulació, el silenci i la indiferència dels nostres mitjans de comunicació.
Després de la shoà el jueus de la terra van alçar-se i van construir un país petit i modern malgrat tots els impediments. Han contribuït amb el seu esforç i la seva tenacitat a crear, a innovar, a provar d'aconseguir per a tothom una vida més digna aportant avenços tecnològics, mèdics, art, humor, bellesa. Van fer florir el desert, van ressucitar una llengua, van enterrar els seus morts i van encarar el futur amb coratge : això és bondat.
Que cadascú reflexioni sobre què els ofereix l'odi i l'enveja dels qui volen destruir Israel i arrossegar el món cap a un malson de tenebra on la música, l'alegria de viure, la bellesa, el plaer i la modernitat són pecat. ¿Què han fet per tu i pels teus fills tots els Arafats i Hamas, Hezbollah, Khomeini o els "activistes" subvencionats que viuen dels teus impostos? ¿Què han inventat que hagi contribuït a salvar la teva vida o a fer possible que ara mateix puguis connectar-te a Internet? Quants compositors, cantants, actors, escriptors, pintors, coreògrafs sorgits de la seva foscor t'han transmès alegria i bellesa?
Lluitar contra la intolerància i el fonamentalisme té un preu molt alt. Israel està a peu de trinxera, la nostra trinxera, i si algú es pensa que mantenir la democràcia surt de franc o és un ximple atrapat en la xarxa bonista de l'aliança de civilitzacions o bé és un covard que insulta a qui es juga la vida per ell.
Gilad Shalit és un soldat d'un estat defensat amb orgull i amb convicció pel seu poble, on els joves, homes i dones, es mobilitzen i serveixen al seu país sense fer escarafalls. Perquè tenen l'enemic a tocar, perquè saben que perdre una guerra és desaparèixer, perquè saben que tenen un deute amb el passat i perquè són generosos amb el futur... i amb nosaltres.
Gilad Shalit és un soldat d'Israel. No l'oblidem i no l'abandonarem, perquè un soldat d'Israel és Israel.
Un xicot d'Israel
Copio d'un blog de Reus:
El soldat d'Israel
Des del primer dia del segrest, no m'ha marxat del cap, l'he tingut cada dia present. Tots els que heu passat per aquí l'heu vist. Sigui perquè és de l'edat de la nostra filla, sigui perquè tenim amics israelians amb fills a l'exèrcit de la mateixa edat...
És increïble el dolor que podem aguantar els éssers humans. Tots, quan pensem que la vida dels nostres fills pot estar en perill, tenim una mena de cobriment de cor, de sobresalt, se'ns estripa quelcom molt endins; imaginem que no ho podríem suportar... i és veritat. Em vénen al cap els pares del soldat Shalit, els passa tot això de veritat, no és només un pensament. Fa quatre anys que lluiten per recuperar el seu fill i dóna tota la impressió que l'"esperança" de veure'l viu els dóna forces per seguir.
I sé que tots els joves d'Israel el tenen present, hi pensen, no menys que en d'altres companys que han perdut en les guerres contra Hisbol·là i Hamàs. És dura la vida dels joves a Israel. Ara bé... no us penseu que ploren, no! viuen! que la vida és el principal valor que tenim i cal que la defensem.
Lehaim! i que tinguem el soldat Shalit en els nostres pensaments.
"Durant quatre llargs anys, el nostre fill Guilad, un jove de carn i ossos, que té ara 23 anys, ens ha demanat un crit silent des dels soterranis foscos de Hamas, un crit silent però ressonant. Demana una sola cosa: 'Restaurar la meva llibertat que em van robar fa quatre anys' "(Noam, el pare de Guilad)
El proper diumenge, el 27 de juny, cap a les 12 del migdia, davant del monument a la Constitució dels Jardins del Museu de Ciències Naturals, cap de cantó del carrer Vitruvi i el passeig de la Castellana, a Madrid, hi ha convocada una trobada per recordar que fa quatre anys que en G. Xalit roman segrestat.
Avui, 25 de juny, es compleixen quatre anys del segrest del soldat israelià Guilad Xalit per part del grup terrorista palestí Hamàs. En la seva captura van morir dos dels seus companys, el tinent Hannan Barak i el sergent Pavel Slotzker.
Després dels últims esdeveniments ocorreguts a Israel per la tràgica mort de diversos activistes 'pacífics', gràcies a la manipulació informativa, l'Estat d'Israel està en el punt de mira de crítiques i odi a nivell mundial. Ens hauria de preocupar netejar aquesta imatge difamatòria de l'únic país democràtic de la regió.
Ara més que mai tenim l'obligació de sortir en ajuda d'Israel. Ens necessita igual que necessitem de la seva existència. Hem de manifestar públicament tots els que donem suport les decisions d'un govern que vetlla per la seguretat dels seus ciutadans.
Si llegeixes aquest blog, passa aquesta informació a tots els teus amics, per a què hi assisteixin. E-mail, SMS, Facebook, Twitter, etc...
Si tens qualsevol dubte pots escriure a juanjose@shariber.com
El soldat d'Israel
Des del primer dia del segrest, no m'ha marxat del cap, l'he tingut cada dia present. Tots els que heu passat per aquí l'heu vist. Sigui perquè és de l'edat de la nostra filla, sigui perquè tenim amics israelians amb fills a l'exèrcit de la mateixa edat...
És increïble el dolor que podem aguantar els éssers humans. Tots, quan pensem que la vida dels nostres fills pot estar en perill, tenim una mena de cobriment de cor, de sobresalt, se'ns estripa quelcom molt endins; imaginem que no ho podríem suportar... i és veritat. Em vénen al cap els pares del soldat Shalit, els passa tot això de veritat, no és només un pensament. Fa quatre anys que lluiten per recuperar el seu fill i dóna tota la impressió que l'"esperança" de veure'l viu els dóna forces per seguir.
I sé que tots els joves d'Israel el tenen present, hi pensen, no menys que en d'altres companys que han perdut en les guerres contra Hisbol·là i Hamàs. És dura la vida dels joves a Israel. Ara bé... no us penseu que ploren, no! viuen! que la vida és el principal valor que tenim i cal que la defensem.
Lehaim! i que tinguem el soldat Shalit en els nostres pensaments.
"Durant quatre llargs anys, el nostre fill Guilad, un jove de carn i ossos, que té ara 23 anys, ens ha demanat un crit silent des dels soterranis foscos de Hamas, un crit silent però ressonant. Demana una sola cosa: 'Restaurar la meva llibertat que em van robar fa quatre anys' "(Noam, el pare de Guilad)
El proper diumenge, el 27 de juny, cap a les 12 del migdia, davant del monument a la Constitució dels Jardins del Museu de Ciències Naturals, cap de cantó del carrer Vitruvi i el passeig de la Castellana, a Madrid, hi ha convocada una trobada per recordar que fa quatre anys que en G. Xalit roman segrestat.
Avui, 25 de juny, es compleixen quatre anys del segrest del soldat israelià Guilad Xalit per part del grup terrorista palestí Hamàs. En la seva captura van morir dos dels seus companys, el tinent Hannan Barak i el sergent Pavel Slotzker.
Després dels últims esdeveniments ocorreguts a Israel per la tràgica mort de diversos activistes 'pacífics', gràcies a la manipulació informativa, l'Estat d'Israel està en el punt de mira de crítiques i odi a nivell mundial. Ens hauria de preocupar netejar aquesta imatge difamatòria de l'únic país democràtic de la regió.
Ara més que mai tenim l'obligació de sortir en ajuda d'Israel. Ens necessita igual que necessitem de la seva existència. Hem de manifestar públicament tots els que donem suport les decisions d'un govern que vetlla per la seguretat dels seus ciutadans.
Si llegeixes aquest blog, passa aquesta informació a tots els teus amics, per a què hi assisteixin. E-mail, SMS, Facebook, Twitter, etc...
Si tens qualsevol dubte pots escriure a juanjose@shariber.com
23/6/10
De boicot van i venen
El passat dia 16 vaig saber que la cooperativa Abacus, de la que en sóc soci, havia refusat tornar a comprar una juguina que produeixen al Neguev.
Vaig expressar la meva queixa a la direcció de la cooperativa amb els següents termes:
Avui he sabut que deixen d'importar productes made in Israel. Així, davant l'acord que han pres i que m'ha indignat, els expresso la meva més enèrgica desaprovació. Se el què significa el boicot, ho se com a català que n'ha sofert per la patuleia espanyola. Se també que fer boicot a l'estat d'Israel està condemnat al fracàs. Probablement no li faran ni pessigolles. D'altra banda el posicionament d'Abacus davant de la problemàtica en que s'ha ficat, pot no ser-li gens útil, des d'un punt de vista comercial, en el futur. Els agrairia que rectifiquessin en pro del comerç lliure i sobretot de la qualitat dels productes que ofereixen.
M'han respost que no és cert i que el joc en qüestió el tenen a la venda juntament amb una còpia, ben maldestra i més econòmica però, de fabricació xinesa. En anar a la gran capital hi passaré per comprovar-ho.
Vaig expressar la meva queixa a la direcció de la cooperativa amb els següents termes:
Avui he sabut que deixen d'importar productes made in Israel. Així, davant l'acord que han pres i que m'ha indignat, els expresso la meva més enèrgica desaprovació. Se el què significa el boicot, ho se com a català que n'ha sofert per la patuleia espanyola. Se també que fer boicot a l'estat d'Israel està condemnat al fracàs. Probablement no li faran ni pessigolles. D'altra banda el posicionament d'Abacus davant de la problemàtica en que s'ha ficat, pot no ser-li gens útil, des d'un punt de vista comercial, en el futur. Els agrairia que rectifiquessin en pro del comerç lliure i sobretot de la qualitat dels productes que ofereixen.
M'han respost que no és cert i que el joc en qüestió el tenen a la venda juntament amb una còpia, ben maldestra i més econòmica però, de fabricació xinesa. En anar a la gran capital hi passaré per comprovar-ho.
7/6/10
Pri la paca ŝipo
Vortoj de juda Israelano pri la "Paca Ŝipo"
La propagando de la Islamanoj kaj maldekstruloj en la mondo distordas la veron. Kredu al mi. Mi estas maldekstrulo kaj subtenas la paciĝon inter ni kaj la palestinanoj. Mi estas inter tiuj israelaj judoj, kiuj pretas redoni al ili la teritoriojn okupatajn, rekompence al paco vera kaj sekura. Sed ĉi-foje, pri la afero de la ŝipo, mi deklaras ke Israelo centprocente pravis kaj ke la alia flanko estas krimuloj kaj mensoguloj.
Jen la faktoj:
- Israelo forlasis Gaza-strion komplete antaŭ kelkaj jaroj, kaj tiam restis tie la palestina reĝimo. Sed Ĥamas, la ekstremaj Islamanoj (kiuj ne akceptas la ekzistadon de Israelo, pro Islamaj religiaj kaŭzoj), ekprenis tie perforte la reĝimon kaj komencis pafi misilojn je niaj loĝlokoj. Tial Israelo devis blokadi la transiron de ŝipoj al la haveno de Gaza, por defendi sin kaj ne ebligi alvenon de armiloj.
(ĉu la blokado estas bona aŭ superflua, mi ne scias. Sed ne tio estas nun la demando)
- Israelo ebligas konstante liveron de manĝaĵoj, medikamentoj ktp al Gaza per la surfaco (tero) kaj multaj kamionoj transportas tien manĝaĵojn ktp ĉiutage. Do, nepre ne ekzistas malsato tie. Mizero jes, sed ne malsato.
- La 6 ŝipoj portis lundon varojn, kiujn Israelo pretis akcepti de ili kaj tuj transdoni al la Gazanoj pere de la tero, ne per la maro. Israelo ne akceptis rompon de la blokado. Mi ripetas: Israelo diris al la organizantoj de la ŝipkaravano, ke ĝi pretas akcepti ilin en la isr. haveno Ashdod kaj poste pluporti al la palestinanoj de Gaza la elŝipigitajn varojn (post kontrolo, ke ne estas inter ili armiloj).
- La organizantoj de la ŝiparo ne akceptis tiun ĉi proponon ĉar ili deziris (1) rompi la blokadon kaj (2) krei tutmondan amaskomunikilan efekton. Tiuj ĉi estis iliaj solaj celoj, kompreneble.
- Sur la ĉefa ŝipo estis dekoj da turkaj viroj, armitaj per feraj bastonegoj, feraj ĉenoj kaj diversaj aliaj malvarmaj armiloj, kaj eĉ per revolveroj (almenaŭ unu). Ili ricevis monon de la organizantoj por batali kontraŭ la isr. soldatoj, kiuj venos sur la ŝipon. (10,000 $ por homo. Oni trovis tion poste en iliaj poŝoj)
Mi ne parolas nun pri la pacaktivuloj de diversaj landoj sed pri la turkaj viroj.
- Kiam alvenis la aliaj 5 ŝipoj, niaj soldatoj suriris ilin kaj senprobleme kaj pace turnis ilin al Ashdod. Tie ne okazis violento ĉar tie ne troviĝis tiuj turkaj ekstremaj viroj. La fakto estas ke sur tiuj 5 ŝipoj niaj soldatoj ne pafis. Tute ne.
- Sed kiam niaj soldatoj venis al la granda ŝipo, la turkaj viroj komencis ataki ilin brutale, preskaŭ mortigis kelkajn el ili kaj eĉ kaptis 3 soldatojn kaj prenis ilin suben.
Daŭris iom da tempo por venki tiun ĉi grupon de turkoj. Niaj soldatoj pafis nur por defendi sin kaj nur kiam estis vera danĝero por ilia vivo. Komprenu: temas pri la plej bona armea trupo nia ("KOMANDO"), kiuj estas la plej altkvalitaj homoj, kiuj estas edukitaj agi nur morale kaj ne uzi armilojn se ne estas vera vivdanĝero.
Grave: niaj soldatoj estis surprizitaj ne sciante ke sur la ŝipo atendas ilin tiuj turkaj pagitaj agresantoj (=grandega fuŝo de la israelaj sekurecaj servoj, kompreneble)
Poste oni trovis filmojn faritajn per la fotiloj de la ŝipo mem, kiuj montras kiel la turkoj atendas niajn soldatojn kun la armiloj enmane kaj kiel ili poste atakas ilin.
Se la sama afero okazus en alia lando, la soldatoj tuj pafus kaj mortigus dekojn de la atakantoj. Sed la isr. soldatoj kondutas alimaniere.
- Ĉiuj postaj akuzoj kontraŭ niaj soldatoj estas mensogaj. La fantaziemo de la araboj kaj turkoj estas konata al la tuta mondo kaj se iu kredas al ili, li estas plene naiva.
- Oni povas akuzi Israelon pro la blokado. Mi pri tio ne havas fortan opinion kaj mi vere ne scias ĉu ĝi estas bezonata (multaj diras ke se ne okazos la blokado, Gaza fariĝos arsenalo de armiloj direktotaj kontraŭ Israelo). Sed akuzi Israelon pro la atako de la granda ŝipo, tio estas nehonesta afero. Neniu ŝtato en la mondo kondutus pli bone. Male, mi estas certa ke aliaj armeoj agus multege pli forte kontraŭ la turkaj viroj, kies celo estis klara: mortigi la surŝipiĝontajn soldatojn.
Komprenu: niaj soldatoj venis por pace preni la ŝipon kaj gvidi ĝin al la isr. haveno Ashdod. Sed atendis ilin agreso vivminaca de dekoj da krimuloj.
Mi deklaras ke mi spektis televidon kaj legis gazetojn kaj Interretajn novaĵojn dum multegaj horoj ekde lundo, kaj ĉio, kion mi skribas al vi nun estas nur la vero!
La mondo akuzas nin, la la pacaktivuloj akuzas nin. Preskaŭ ĉiuj akuzas nin. Sed ni neniel mortigas homojn vane. Ni agas demokratie. Nepre. Kial ili ne akuzas 70 procentojn de la ŝtatoj de la mondo, kiuj agas maldemokratie, mortigas senkulpulojn, faras masakrojn (Rusoj en Ĉeĉenio; masakrofarantoj en kelkaj lokoj de Afriko; Ĉinio la diktatura, kiu malobservas la homajn rajtojn kaj mortigas multajn homojn; ktp ktp). Kial nur Israelo troviĝas ĉiam en la unua loko de la atakitoj? Fakte ĝi estas la sola ŝtato atakata de la plimulto de la amaskomunikiloj. Ĉiuj timas de la araboj kaj Islamanoj. Pro tio oni kulpigas Israelon. Oni ne kulpigas Iranon pro la tie okazantaj diktaturaj agoj. Oni ne kulpigas Ĥamas kaj aliajn ekstremajn islamajn registarojn pro tio, kion ili faras al la liberaluloj kaj eĉ al la simpla popolo (al virinoj, gejoj ktp). Nur Israelo troviĝas ĉiam en la centro, daŭre atakata.
Resume (pri la ŝipa afero): Israelo anticipe pretis ricevi la varojn kaj pluporti ilin al Gaza (kion ĝi fakte faris post la kapto de la ŝipoj). La "Pacaktivuloj" ne konsentis por tio (kial?...). Israelaj soldatoj tute ne atakis la homojn sur la 5 ŝipetoj sed devis pafi la turkajn agresantojn, kiuj atendis ilin sur la granda ŝipo kun la intenco kaj kun veraj klopodoj mortigi ilin.
Josi Shemer
Israeol
Dos mini poemes o la pesadesa del bilingüisme
Sobre Gaza i la pesadesa del Hamàs.
(versió espanyola)
Nadie
goza
en Gaza
(en català)
Ningú
no gosa
a Gaza.
(versió espanyola)
Nadie
goza
en Gaza
(en català)
Ningú
no gosa
a Gaza.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
